Els nens sempre estan buscant crear vincles afectius amb les persones que els envolten, i és gràcies a aquests vincles que aconsegueixen tenir l'estabilitat i la confiança en si mateixos que necessiten per a aprendre.
No obstant, quan es parla de vincles afectius, tothom rapidament pensa en els vincles entre els adults i els infants. Però què passa amb els vincles entre els mateixos infants?
Precisament l’escola bressol, i a l’escola en general, es comença a establir un dels vincles afectius més importants i que més influirà a la vida de les persones, la relació entre iguals (amistat)
La relació amb els iguals té una àmplia varietat d'efectes sobre la socialització dels nens/ es i en general en tots els aspectes del desenvolupament. Influeixen sobre l'adquisició d'habilitats socials: conducta prosocial, control de l'agressivitat, coordinació d'accions i punts de vista, etc. El grup d'iguals li aporta al nen una preparació per a adaptar-se i interactuar amb els altres, segons les mateixes estratègies que regiran la seva vida adulta. Les relacions entre companys són una preparació per a l'acompliment de futurs rols socials.
Contribueixen, també, a l'aparició de l’anomenada intel•ligència social. Aquesta aptitud és aquella que permet als nens aprendre a comprendre la conducta dels altres, realitzar atribucions cada vegada més correctes sobre sentiments, emocions, actituds, etc., i a aprendre a realitzar inferències sobre l'adequat o inadequat de la seva pròpia conducta pel que fa a l'altre.
D’altra banda, exerceixen una gran influència sobre les característiques de personalitat del nen. Per exemple, el ser acceptat o rebutjat pels companys influirà en l’autoconcepte, l'autoestima, etc.
En aquest sentit, el nen posa a prova dintre del grup les característiques de personalitat que ha desenvolupat dintre de la família, i si no pot “sobreviure” amb elles, les modificarà, adaptant-les al món que existeix fora de l'àmbit familiar.
Finalment exerceixen, també, una gran influència sobre el desenvolupament cognitiu, a través del que s'anomena conflicte socio-cognitiu. En general, es considera que un dels factors més importants que fa avançar el desenvolupament cognitiu és la possibilitat de confrontar els punts de vista propis amb els altres. Aquesta confrontació de punts de vista moderadament divergents és el que es denomina conflicte socio-congnitiu.
Justament el que vull aconseguir amb aquest seguit d’activitats és enfortir l’establiment d’uns vincles afectius segurs entre els infants que els ajudin en el seu desenvolupament.
*La imatge
Totoro. Màgia pura
*La cita
Res del que ens passa s'oblida malgrat que no ho poguem recordar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada