7. Activitat 2. Les cançons

Duració de l’activitat: 10-15 minuts

Material necessari per l’activitat: Depenent de la cançó, titelles, nines, mocadors, un flexo per fer ombres, làmines amb dibuixos,...

De què tracta l’activitat i Com dur-la a terme:
L’activitat es basa en cantar les cançons de sempre amb recursos diferents de manera que no es cantin sempre de la mateixa manera i resulti una activitat monòtona, sinó que tot lo contrari: les cançons com a eines per compartir estones divertides i interessants, per aprendre a gaudir de la música i a estimar a través d’ella, per aprendre nocions musicals (ritmes lent-ràpid, intensitats greu-agut, tons, timbres,…) i conèixer instruments i objectes sonors…

En aquest sentit he pensat en cançons o propostes per treballar cançons en les quals hi hagi una interacció entre els infants.

Un exemple seria:
1) Treballar la cançó “El gall i la gallina” mitjançant unes titelles d’un gall i una gallina que representessin i diguessin el que diuen aquests personatges a la cançó. Després representar la cançó per parelles amb els gestos, el petó, etc, és a dir, amb el propi cos i també portant cadascú una de les titelles d’abans
2) Treballar algun fragment d’una peça de música clàssica tranquil•la, per exemple “Sonata piano nº 14, op.27, nº 2 – Mondschein Sonata" (1801) de Beethoven o “Scheherazade – El jove príncep i la jove princesa 1er mov.” (1888) de Rimsky-Korsakov, amb els nens estirats al terra i amb un dels infants passant per les cames, braços, cara,… una ploma molt a poc a poc, per tal que associïn el ritme lent i lleuger de la cançó amb el moviment i tacte suau de la ploma.
3) Treballar la cançó “El pica-soques” amb alguna mena de coreografia: braços com si fossin ales quan es diu “al pati de l’escola hi havia un ocellet”, mans fent una mena de trompeta davant de la boca quan es diu “oé, oé” i palmes amb les mans quan es diu “pica-soques pica-soques, pica-soques pica bé…”. És a dir, un actuació grupal, per enfortir el sentiment de pertinença al grup.

No obstant finalment, les que jo treballaré són El gall i la gallina, el Peix peixet, Si fos ocellet, i el Xim xim xim.


Què pretén afavorir l’activitat:

• Enfortir el vincle afectiu entreinfants.
• Connectar música, moviment i experiències visuals per oferir al nen i a l’adult un apropament a la música a partir de diferents estímuls sensorials.
• Desenvolupar la capacitat creativa i expressiva, concebint la música com a canal de comunicació.
• Despertar la curiositat per la música, els instruments i objectes sonors, i les diferents representacions.
• Desenvolupar la capacitat de escolta, d’imitació i de creativitat.
• Fomentar un ambient lúdic, participatiu i espontani.
• Potenciar l’autoestima i l’autoconcepte dels infants.

Graelles per àrees

Graella activitat 2

*La imatge

Un ídol. En Dragui d'Història de Catalunya.

*La cita
L'esperança és l'únic sentiment que et fa creure en una mentida

6.1 Activitat 1: L'explicació del conte. Resultats i valoracions

Doncs bé finalment he realitzat la primera de les activitats de la meva petita unitat didàctica. Aquesta consistia a explicar un conte, i com ja vaig posar en missatge anterior es tracta del conte de En Teo va a l'escola. Més que explicar-lo, era més aviat mostrar-lo i comentar què anàvem veient a les imatges, ja que el conte no es donava a massa a ser explicat a partir d'un fil conductor.



Vam seure tots en rotllana i jo al mig, i els anava mostrant els dibuixos i explicant què hi passava. Llavors feia preguntes als nens sobre allò que veien i que ho relacionessin amb el que feien ells. Per exemple a la primera imatge, hi surt en Teo arribant a l'escola amb la seva família. Doncs bé, els vaig preguntar si l'escola d'en Teo era gran, quina els agradava més, si la d'en Teo o la nostra, o amb qui venen ells acompanyats a l'escola.



Així successivament fins el final. En algunes imatges, aprofitava per mostrar pautes de conducta correctes, com per exemple quan surt que al Teo el renyen per portar-se malament.

Estic satisfet amb reserves. Estic content perquè la cosa ha anat més o menys com jo m’esperava, ja que els nens han participat bastant explicant coses, sobretot al principi, quan estaven més atents. A mesura que anàvem avançant, n’hi ha hagut que s’han anat perdent pel camí.

D’altra banda, han participat els nens que jo m’esperava que més parlarien, però hi ha hagut el problema que estaven tots agrupats en la mateixa zona, de manera que jo, inconscientment, focalitzava l’atenció cap a ells.

Pel que fa als meus defectes, hi ha un que me l’ha comentat l’Ester, i és que en un principi sí que ensenyava el dibuix del conte perquè el veiessin, però quan em dirigia a ells o ells em parlaven, sense voler no l’ensenyava, i llavors ells perdien la seva referència i s’aixecaven per veure el dibuix, cosa que feia que constantment hagués d’estar dient a alguns nens que seiessin.

Un altre defecte que m’he vist és que potser no he deixat expressar-se als nens, o més ben dit, no els deixava massa temps per rumiar, ja que tenia por que no diguessin res, i els incitava a dir quelcom, o al final ho deia jo mateix.

Finalment els objectius que jo pretenia assolir, s'han aconseguit en la majoria dels casos, sobretot els procediments de l'àrea de la descoberta d'un mateix i les actituds de l'àrea d'intercomunicació i llenguatge.

*La imatge

Sau per sempre

*La cita
És un error cabdal teoritzar abans de tenir dades. Insensiblement un comença a deformar els fets per a encaixar-los en les teories, en lloc d'encaixar les teories en els fets.

6. Activitat 1: L'explicació del conte

Duració de l’activitat: 10-15 minuts

Material necessari per l’activitat: Depenent del conte, titelles, nines, mocadors, un flexo per fer ombres, làmines amb dibuixos... En el meu cas, només el conte d’En Teo va a l’escola

De què tracta l’activitat i com dur-la a terme:
Es tracta d’explicar algun conte d’una manera diferent a l’habitual, amb titelles, ganyotes, gestos, ombres... o bé fomentant la participació i interacció dels infants.

S’explicarà un conte relacionat amb el tema dels vincles afectius, ja siguin familiars, d’hàbits i aprenentatges en que intervinguin adults i nens, relacions entre pares i fills, demostracions d’afecte com els petons i les abraçades; o que tinguin lloc a l’escola entre els propis infants, o hi tinguin relació.
Proposo alguns contes com:
- DENOU, Violeta. El primer dia d’escola. Barcelona. Timun Mas. 2004
- ALLANCÉ, Mireille d'. No, no i no! Barcelona: Corimbo, 2001.
- ASHBÉ, Jeanne. És hora de recollir! Barcelona: Corimbo, 2004.
- ASHBÉ, Jeanne. L'hora de banyar-se. Barcelona: Corimbo, 2004.
- BROWNE, Anthony. El meu pare. México, DF: Fondo de Cultura Económica, 2002.
- DUBOIS, Claude K. Fora bolquer! Barcelona: Corimbo, 2001.
- GUETTIER, Bénédicte. Em vesteixo i et menjaré. Barcelona: Corimbo, 2000.
- GUTMAN, Anne; HALLENSLEBEN, Georg. Els petonets. Barcelona: Joventut, 2003.
- OXENBURY, Helen. Al llit. Barcelona: Joventut, 1990.
- RAMOS, Mario. Mare! Madrid: Corimbo, 2004.
- ROSS, Tony. No vull anar a l'hospital! Barcelona: Cruïlla, 2001.
- SWOBODA, Annette. El xumet d'en Dudú. Barcelona: Joventut, 2002.
- VIDAL, Anna M.; COMELLA, M. Àngels; MARRO, Mercedes. N'hi ha per a tothom!: compartir. Barcelona: Cruïlla, 2003.
- ASHBÉ, Jeanne. Fins al vespre! Barcelona: Corimbo, 1998.
- DAMM, Antje. Pregúntame. Madrid: Anaya, 2003. ISBN 84-667-2724-8.
- GENECHTEN, Guido van. Amb els avis. Barcelona: Joventut, 2003.
- SANDERS, Alex. Què és això? Barcelona: Corimbo, 2001.
- LEWIS, Rose ; DYER, Jane. T'estimo amb bogeria. Barcelona: Serres, 2002.
- MACBRATNEY, Sam; JERAM, Anita (il.). Endevina com t'estimo. Madrid: Kókinos, 2002.
- SABRIÀ, Clara; PIÉROLA, Mabel. Els grans no em veuen. Barcelona: La Galera, 2000.
- ZENTNER, Jorge; TÀSSIES (il.). Menjapors. Barcelona: Destino, 2001. ISBN 84-9710-000-X. Tapa dura. Edició en català i castellà

D'altra banda, més concretament, el que jo buscava era que els nens fossin capaços de comparar l'activitat d'en Teo amb la seva pròpia, i ser capaços de valorar tant la seva escola, com les seves pròpies actuacions. Es tractaria de fomentar l'esperit de pertinença a un grup i a l'escola, i els vincles amb aquests.

-
Què pretén afavorir l’activitat:

• Establir i fomentar un vincle afectiu segur entre infants
• Començar a familiaritzar els nens amb les paraules i relacionar-les amb el seu significat.
• Facilitar un correcte desenvolupament del llenguatge en els infants.
• Ajudar als nens a entendre el món que els envolta i a superar les seves pors.
• Potenciar la capacitat d’observació, d’atenció i concentració dels nens

Graelles per àrees

Graelles del conte

*La imatge

El millor detectiu de tots els temps contra el primer assassí mediàtic


*La cita
Els meus somnis perduraran en les marees del temps, perquè mentre hi hagi gent que busca la resposta en la llibertat, no moriran mai.

5. L'avaluació

La meva avaluació es basarà sempre en l’observació i en les preguntes que vagi fent als infants, ja que en cap cas hi ha res bé o mal fet, sinó que tot es mou entorn a les seves sensacions.

L'ideal en l'educació respecte a l'avaluació, és que l'alumne no ha de ni pot ser avaluat exclusivament des d'un punt de vista quantitatiu. La gran quantitat d'activitats a desenvolupar en els diferents continguts, com són les actituds i les habilitats, fan necessari el disseny de tasques, eines i estratègies per a avaluar-los des d'un punt de vista qualitatiu per a facilitar informació als alumnes i alumnes no només sobre el resultat de les tasques que han realitzat sinó sobre el procés que han seguit.

Una observació adequada de les diferents conductes i habilitats es mostra com una tècnica eficaç per a obtenir una informació qualitativa sobre les causes que les provoquen.

Les tècniques basades en l'observació són avantatjoses per dos aspectes fonamentals: en primer lloc perquè informa a l'alumne de la seva execució i els possibles errors i en segon lloc perquè pot efectuar-se durant tot el procés, ja que l'observació es realitza i qualsevol moment sobre les tasques d'aprenentatge.

El procés avaluatiu, com tots sabem abarca tres tipus de continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals, però la feta a partir de l'observació es mostra especialment eficaç en el cas dels continguts actitudinals i dels procedimentals.

Els objectius i continguts actitudinals van a ser avaluats mitjançant l'observació directa de les conductes dels alumnes/as, ja que aquestes es desenvolupen de forma natural i espontània. Les relacions entre els agents participants en una classe, alumnes/as i docent, i la pròpia activitat, que a priori no ha d'afavorir la inhibició d'aquests i si una major naturalitat. Les actuacions dels alumnes/as, proporcionaran múltiples conductes de caràcter actitudinal: la participació, la cooperació, la tolerància, el respecte als companys, al professor, al material i instal•lacions...

Les diferents habilitats i procediments motrius han de ser avaluades també mitjançant l'observació i registre de tot el que se succeeix simultàniament durant el desenvolupament de les mateixes i que seran la causa del resultat de l'acció.

*La imatge

Els Argonath, de El senyor dels anells.

*La cita
Quan mor un home? Quan és travessat per una bala? No. Quan pateix una malaltia? No. Quan es menja una sopa feta de fongs verinosos? No. Un home mor quan és oblidat!