El primer de tot que hem de fer és separar l’experiència general viscuda durant tot el curs, i aquella relacionada amb la posada en pràctica de la unitat didàctica.
Primer parlaré una mica sobre la meva estada en general. Més o menys ja ho vaig comentar en les conclusions del pràcticum III, però m’hi refermo. Tota aquesta experiència ha esta molt profitosa perquè m’ha servit de presa de contacte amb tot un món que fins ara m’era del tot desconegut.
Un món on a tota la tasca educativa se li suma una nova vessant assistencial, que sí bé és necessària en tota la vida educativa dels infants, a aquestes edats agafa un paper molt més important.
Aquest aprenentatge d’aquesta tasca, com ja he dit més assistencial, crec que m’ha ajudat a fer-me, no tan sols millor mestre, sinó també millor persona, més madura, adulta i completa. En definitiva per estar més preparat que mai per al meu futur, ja sigui en el món educatiu, o en la vida en general.
Pel que fa les valoracions de la meva unitat didàctica, evidentment no pretenia que en aquesta meva primera experiència amb infants d’EB tot sortís perfecte, perquè això podria voler dir 3 coses: que tinc molta sort (descartat), que en realitat sóc un geni (descartat), que les mes expectatives són molt baixes (descartat). Així doncs, en aquest cas, allò que ens han dit al llarg de la vida en moltíssimes ocasions, que cal i s’ha d’aprendre dels errors, en el meu cas ha estat totalment cert.
De fet, deixant de banda que les activitats hagin sortit millor o pitjor, d’allò que estic més satisfet de la meva actuació, és la capacitat que he tingut, com a mínim a mitja termini, de canviar les coses que no havien sortit bé, i aprendre’n d’elles, per a millorar en la següent ocasió. I això s’ha vist clarament en les activitats dels massatges en les quals m’he anat quedant amb allò bo i canviant el que no havia sortit bé, fins a donar amb la tecla adequad i fer una activitat al nivell de les expectatives que m’havia creat.
Que d’alguna forma no m’hagi rendit amb l’activitat i l’hagi intentat dur a terme fins el final malgrat els entrebancs, no vol dir que només em quedi amb això. M’he reafirmat en alguns dels meus defectes. El primer d’ells, que d’altra banda em preocupa relativament perquè entenc que d’alguna forma s’assoleix amb la pràctica i l’experiència, és tenir la capacitat de reflexió i millora que he demostrat però de manera més immediata, és a dir, ser capaç de canviar el rumb d’una activitat en el mateix moment que es duu a terme o ser capaç d’improvisar. D’altra banda, com ja he dit, era complicat, perquè com a estudiants i persones avaluades, tenim una mica en ment que s’ha de fer allò, allò i allò altre que tens planejat perquè l’activitat surti com tu vols i tens escrit en un paper.
Un altre defecte seria el fet tenir més traça amb alguna habilitat concreta com explicar contes.
Jo a mi mateix em faig una pregunta. Coneixent els resultats a posteriori, tornaria a fer aquesta unitat didàctica amb infants d’aquesta edat? La resposta és complicada. La idea de la unitat didàctica segurament sí, la manera de fer-la segurament no. I la raó és senzilla. El referent que jo tenia d’aquestes activitats, era haver-la vist realitzar amb infants de P3. Per tant, vaig pensar que adaptada una mica, amb infants d’un any menys, també seria totalment factible.
Precisament aquest ha estat potser un dels errors més grans que he comés, que tot i estar amb nens de 2-3 anys i conèixer en la majoria dels casos les habilitats i capacitats generals, creure que en casos concrets com en el de les activitats que havia pensat, podrien “rendir” com infants de 3-4 anys. S’ha vist que en alguna activitat sí que ha estat possible, en d’altres no amb alguns infants i amb d’altres sí. Falta saber fins a quin punt si amb el “jo del futur” amb més recursos i habilitats fruit de l’experiència, l’activitat, plantejada de la mateix manera, hauria sortir millor.
Ara però, el referent que tinc és ja amb infants de l’edat, i per tant en el cas de tornar-la a plantejar, la cosa seria diferent, ja que partiria d’una experìencia prèvia, pròpia i adequada, i m’aventuro a dir que tot sortiria millor.
Pel que fa als objectius generals que m’havia plentejat al principi de tots, si hi fem una ullada, crec que dels 8 que hi havia, 5 com a mínim s’han acomplert gairebé al 100%, per tant en aquest sentit estic molt content. Sense oblidar aquells que de manera més concreta en plantejava a cada activitat i he anat comentant de manera general a cada valoració de la sessió.
En definitiva, en cap cas m’ofusco perquè els resultats no hagin estat potser tan bons, o més que bons, similars a la meva previsió inicial, ja que com he dit abans, és la meva primera experiència, i no es pot pretendre fer-ho tot bé a la primera, i sempre hi ha coses que surten bé, i d’altres que no, i l’important és quedar-se amb les bones i aprendre’n de les dolentes per millorar i poder dur a terme dia a dia una pràctica educativa millor.
I això és amb el que em quedo. He aprés molt al llarg de tot el curs i les experiències viscudes, també amb la posada en pràctica de la meva unitat, i el més important, que m’he divertit preparant les coses, fent-les,i gaudint-les amb els infants, al mateix temps que ells també les gaudien.
Per acabar vull donar les gràcies primer de tot a tot el personal de l’escola per haver-me tractat com un més des del primer dia, per haver-me ajudat sempre que ho necessitat i per hver contribuït de forma decisiva a la meva formació. També vull donar les gràcies a les famílies dels infants, per haver confiat en mi, explicar-me coses i en definitiva deixar-me ser partícep del creixement i desenvolupament dels seus fills i filles. I finalment també donar les gràcies a l’Agnès, per haver-me donat en tot moment llibertat per fer allò que crèiem convenient, per la seva comprensió, flexibilitat, i en general per haver-me tutoritzat tan bé i ser capaç de posar èmfasi sempre en allò que ens calia observar o fer. Gràcies a tots.
He participat a l'obra de Sant Jordi de l'AMPA!
Cliqueu a la imatge per veure una presentació de l'obra
divendres, 21 de maig del 2010
dijous, 20 de maig del 2010
11. Activitat 4. Els massatges (part 3). Resultats i valoracions
Podríem dir que finalment a la tercera ha estat la vençuda, i finalment he quedat totalment satisfet de l’activitat dels massatges, que aquest cop he realitzat amb un body milk.
Per a preparar-ho, aquest cop, vaig introduir un nou canvi per mirar a veure si la cosa funcionava millor. Així doncs, aquest cop he dividit al classe en dos grups de 8 nens. Mentre uns estaven amb mi posant la crema, els altres estaven a fora a la SUM jugant amb les safates d’experimentació.
El fet de tenir un grup més rediït ha ajudat a crear un ambient més tranquil, i a poder estar més pendent de tots els infants, ja que estant asseguts al terra, tots els tenia a prop meu.
Ha sortit tot molt bé, els hi he explicat que avui ens faríem un massatge amb crema i a tots els hi ha encantat la idea. Això s’ha fet palès en la total i abosluta predisposició que han mostrat en tot moment, ja que es morien de ganes tant de posar crema al company com que els en possesin, tot i que crec que mostraven més interés per posar-ne als companys. Fins i tot en alguns moments me n’han posat a mi..
Tots han tingut paciència per esperar el seu torn, tractaven amb delicadesa els seus companys i fins i tot els preguntaven on volien que els hi posés crema. A més a més, no s’aixecaven, estaven tranquils, i en alguns casos actuaven sense que jo digués res, ja que ells mateixos agafaven la crema i decidien a qui volien posar-se.
En la majoria de casos, he hagut de parar els infants perquè si hagués estat per ells, s’hi haurien estat molta estona, i no en disposàvem de tota la que haurien volgut, i tot i així ens hi hem estat una mitja hora ben bona. A més a més durant la resta del dia alguns d’ells m’han anat demanant que volien més crema.
Ja ho desenvoluparé més en les conclusions finals, però crec que les decisions i canvis que he anat prenent en el funcionament de l’activitat han estat un encert.
Aquest cop, pel que fa als objectius, no només s'han acomplert els de l'area de descoberta de l'entorn natural i social, sinó també tots aquells procedimentals de l'àrea de descoberta d'un mateix i els actitudinals de l'àrea d'intercomunicació i llenguatge.
Clica la imatge per descarregar una presentació
*La imatge
El més gran de tots
*La cita
La televisió ha fet maravelles per la meva cultura. Quan algú encén la televisió, vaig a l'habitació i em llegeixo un bon llibre.
Per a preparar-ho, aquest cop, vaig introduir un nou canvi per mirar a veure si la cosa funcionava millor. Així doncs, aquest cop he dividit al classe en dos grups de 8 nens. Mentre uns estaven amb mi posant la crema, els altres estaven a fora a la SUM jugant amb les safates d’experimentació.
El fet de tenir un grup més rediït ha ajudat a crear un ambient més tranquil, i a poder estar més pendent de tots els infants, ja que estant asseguts al terra, tots els tenia a prop meu.
Ha sortit tot molt bé, els hi he explicat que avui ens faríem un massatge amb crema i a tots els hi ha encantat la idea. Això s’ha fet palès en la total i abosluta predisposició que han mostrat en tot moment, ja que es morien de ganes tant de posar crema al company com que els en possesin, tot i que crec que mostraven més interés per posar-ne als companys. Fins i tot en alguns moments me n’han posat a mi..
Tots han tingut paciència per esperar el seu torn, tractaven amb delicadesa els seus companys i fins i tot els preguntaven on volien que els hi posés crema. A més a més, no s’aixecaven, estaven tranquils, i en alguns casos actuaven sense que jo digués res, ja que ells mateixos agafaven la crema i decidien a qui volien posar-se.
En la majoria de casos, he hagut de parar els infants perquè si hagués estat per ells, s’hi haurien estat molta estona, i no en disposàvem de tota la que haurien volgut, i tot i així ens hi hem estat una mitja hora ben bona. A més a més durant la resta del dia alguns d’ells m’han anat demanant que volien més crema.
Ja ho desenvoluparé més en les conclusions finals, però crec que les decisions i canvis que he anat prenent en el funcionament de l’activitat han estat un encert.
Aquest cop, pel que fa als objectius, no només s'han acomplert els de l'area de descoberta de l'entorn natural i social, sinó també tots aquells procedimentals de l'àrea de descoberta d'un mateix i els actitudinals de l'àrea d'intercomunicació i llenguatge.
Clica la imatge per descarregar una presentació*La imatge
El més gran de tots
*La cita
La televisió ha fet maravelles per la meva cultura. Quan algú encén la televisió, vaig a l'habitació i em llegeixo un bon llibre.
dijous, 13 de maig del 2010
10. Activitat 1. El conte (part 2). Resultats i valoracions
Els resultats generals que vaig obtenir de l'activitat dels massatges (bons però no tant com m'esperava), van fer que decidís fer una sessió menys de massatges i fer alguna altra activitat. Per això vaig triar llegir un conte, perquè és un dels meus punts febles que he de millorar, i tenia ganes d'explicar-ne un.
Vaig decidir explicar-ne un titulat De què té por el ratolí. És un llibre en el qual s'expliquen les pors que té un ratolí (que en alguns casos coincideixen amb les dels infants). Vaig decidir explicar aquest perquè volia que els infants parlessin una mica d'allò que els fa por, i que s'expressessin en aquest sentit i en poguèssim parlar.
Tot això està relacionat també amb els vincles afectius, perquè parlar d'aquests temes no sempre és senzill, i fa falta confiar en les persones amb les quals estàs, per a poder parlar obertament d'aquest tema que moltes vegades queda restringit a l'àmbit privat.
És evident que estem parlant d'una activitat feta amb infants de 2-3 anys i per tant no podem esperar que ens diguin que tenen agorofòbia, però sí que ens expliquin que li tenen por als bitxos perquè piquen, què fan quan tenen por (anar a buscar els pares), o què s'ha de fer per evitar quedar-se sol i perdre's (una de les pors del ratolí).
L'experiència que vaig tenir amb l'altra explicació del conte, i els errors que vaig cometre, em van servir per a, crec jo, fer-ho millor aquesta vegada. Així per exemple, el dibuix ha estat visible en tot moment, i he deixat que s'expressessin tot el que volguessin.
Pel que fa al tema d'expressar les seves pors, a mesura que anaven sortint alguna de les pors del ratolí, els hi preguntava si ells la compartien, i ells m'anaven responent. Al final de tot, he tornat a preguntar què era allò del qual tenen més por. Primer li he comentat a l'Esther que ens ho digués ella, i després he estat jo qui ha dit que tinc por a les alçades, a grans concentracions d'aigua i a les abelles.
Sabia molt bé que el primer nen que respongués, i quina fos la seva resposta, marcaria la tendència de les altres, o dit d'una manera, si el primer infant deia que tenia por a la foscor, tots dirien el mateix. I així va ser. A més a més l'opinió del primer es va veure afectada per quelcom que ens havia passat a primera hora, i és que va entrar una mosca de mida considerable a l'aula, i hi va haver infants que es van espantar. Per tant, van dir que els feien por els bitxos.
D'altra banda vull parlar sobre el conte, ja que trobo que és molt interessant.
El llibre s’obre amb la presentació de l’autora, que ens explica que “tothom té por d’alguna cosa” i que aquest llibre ens vol ajudar a superar-les. Per això, a cada pàgina ens presentarà una fòbia a alguna cosa i ens deixarà un espai perquè escribim, dibuixem o hi enganxem tot allò que ens ajudi a superar les nostres pors. Ja en aquesta primera pàgina veiem com es mira el text un ratolí amb un llapis. El ratolí és, de fet, qui fa servir aquest espai en blanc per parlar de les seves pors, així que ens trobem que el llibre... ja l’han fet servir!
Aquest ratolí ha seguit els consells de l’autora i ha dibuixat, escrit i enganxat les seves pors a les pàgines del llibre, a més de rossegar-lo, és clar. Fòbies reals (com l’aracnofòbia o la teratofòbia) i altres de no tant (com la no-sé-on-sóc-fòbia) tenen cadascuna la seva pàgina dedicada. I sí, hi ha un espai perquè en parlem, però per totes les pàgines es passeja el ratolí amb el seu llapis omplint-ho tot de gargots i explicant què li fa por: les aranyes, els gats, l’aigua, perdre’s, tenir un accident... por de tot (panofòbia!). Al final, però, la millor ajuda serà veure que, per petit i indefens que sigui, hi ha algú que té por d’ell!
Estic molt content de com ha anat, ja que crec que jo he estat molt millor com a mestre, i això s'ha notat en el "rendiment" dels infants, que han estat més atents durant més estona, i han participat de manera més activa i amb llibertat, i han estat capaços d'expressar-se obertament i explicant allò que sentien.
Finalment pel que fa als objectius, si ja en la primera sessió de contes, s'havien acomplert gairebé tots, en aquest cas podríem dir el mateix o fins i tot anar un punt més enllà, ja que tot ha sortit millor.
*La imtage
Ja ho deia Freddy Mercury en una cançó: It's a kind of magic...
*La cita
Siguin quins siguin els teus sentiments, et pertanyen només a tu, i mai seran iguals als de ningú altre, malgrat que concordin.
Vaig decidir explicar-ne un titulat De què té por el ratolí. És un llibre en el qual s'expliquen les pors que té un ratolí (que en alguns casos coincideixen amb les dels infants). Vaig decidir explicar aquest perquè volia que els infants parlessin una mica d'allò que els fa por, i que s'expressessin en aquest sentit i en poguèssim parlar.
Tot això està relacionat també amb els vincles afectius, perquè parlar d'aquests temes no sempre és senzill, i fa falta confiar en les persones amb les quals estàs, per a poder parlar obertament d'aquest tema que moltes vegades queda restringit a l'àmbit privat.
És evident que estem parlant d'una activitat feta amb infants de 2-3 anys i per tant no podem esperar que ens diguin que tenen agorofòbia, però sí que ens expliquin que li tenen por als bitxos perquè piquen, què fan quan tenen por (anar a buscar els pares), o què s'ha de fer per evitar quedar-se sol i perdre's (una de les pors del ratolí).
L'experiència que vaig tenir amb l'altra explicació del conte, i els errors que vaig cometre, em van servir per a, crec jo, fer-ho millor aquesta vegada. Així per exemple, el dibuix ha estat visible en tot moment, i he deixat que s'expressessin tot el que volguessin.
Pel que fa al tema d'expressar les seves pors, a mesura que anaven sortint alguna de les pors del ratolí, els hi preguntava si ells la compartien, i ells m'anaven responent. Al final de tot, he tornat a preguntar què era allò del qual tenen més por. Primer li he comentat a l'Esther que ens ho digués ella, i després he estat jo qui ha dit que tinc por a les alçades, a grans concentracions d'aigua i a les abelles.
Sabia molt bé que el primer nen que respongués, i quina fos la seva resposta, marcaria la tendència de les altres, o dit d'una manera, si el primer infant deia que tenia por a la foscor, tots dirien el mateix. I així va ser. A més a més l'opinió del primer es va veure afectada per quelcom que ens havia passat a primera hora, i és que va entrar una mosca de mida considerable a l'aula, i hi va haver infants que es van espantar. Per tant, van dir que els feien por els bitxos.
D'altra banda vull parlar sobre el conte, ja que trobo que és molt interessant.
El llibre s’obre amb la presentació de l’autora, que ens explica que “tothom té por d’alguna cosa” i que aquest llibre ens vol ajudar a superar-les. Per això, a cada pàgina ens presentarà una fòbia a alguna cosa i ens deixarà un espai perquè escribim, dibuixem o hi enganxem tot allò que ens ajudi a superar les nostres pors. Ja en aquesta primera pàgina veiem com es mira el text un ratolí amb un llapis. El ratolí és, de fet, qui fa servir aquest espai en blanc per parlar de les seves pors, així que ens trobem que el llibre... ja l’han fet servir!
Aquest ratolí ha seguit els consells de l’autora i ha dibuixat, escrit i enganxat les seves pors a les pàgines del llibre, a més de rossegar-lo, és clar. Fòbies reals (com l’aracnofòbia o la teratofòbia) i altres de no tant (com la no-sé-on-sóc-fòbia) tenen cadascuna la seva pàgina dedicada. I sí, hi ha un espai perquè en parlem, però per totes les pàgines es passeja el ratolí amb el seu llapis omplint-ho tot de gargots i explicant què li fa por: les aranyes, els gats, l’aigua, perdre’s, tenir un accident... por de tot (panofòbia!). Al final, però, la millor ajuda serà veure que, per petit i indefens que sigui, hi ha algú que té por d’ell!
Estic molt content de com ha anat, ja que crec que jo he estat molt millor com a mestre, i això s'ha notat en el "rendiment" dels infants, que han estat més atents durant més estona, i han participat de manera més activa i amb llibertat, i han estat capaços d'expressar-se obertament i explicant allò que sentien.
Finalment pel que fa als objectius, si ja en la primera sessió de contes, s'havien acomplert gairebé tots, en aquest cas podríem dir el mateix o fins i tot anar un punt més enllà, ja que tot ha sortit millor.
*La imtage
Ja ho deia Freddy Mercury en una cançó: It's a kind of magic...
*La cita
Siguin quins siguin els teus sentiments, et pertanyen només a tu, i mai seran iguals als de ningú altre, malgrat que concordin.
9.2. Activitat 4. Els massatges. Resultats i valoració (part 2)
A l’hora de fer aquesta segona part de l’activitat vaig pensar de fer les coses que no vaig fer l’altra vegada, per a poder fer un contrast i valorar com m’havia sortit millor.
El primer que he fet ha estat que avui no faríem la rotllana asseguts a la cadira, sinó asseguts al terra, per tenir més espai i no haver de moure les cadires després. Però he comés dos errors. El primer ha estat subsanat ràpid, i era que jo també m’havia assegut al terra, i era millor estar més elevats que ells, perquè així mai perden de vista el referent que és l’adult.
El segon ha estat que els hi he donat llibertat per seure on volguessin en lloc de col.locar-los jo. D’aquesta manera hi ha hagut problemes per guanyar la posició, buscar un lloc millor, etc. Els nens més espavilats es buscaven la vida, però els altres perdien l’interés i es posaven a fer una altra cosa.
Si l’altre dia tenien un objecte per a cadascú, avui només n’hi havia un per a cada dos. Ho he fet així, perquè la darrera ocasió, el fet que en tinguessin tots un, va fer que no hi hagués tanta interacció com jo m’esperava. I en cert punt ha estat positiu, perquè trobo que sí que hi ha hagut una major interacció entre els infants. Però per altra banda se m’ha girat una mica en contra. Ho dic perquè hi ha nens que sí que tenen la capacitat i saben compartir les coses i esperar el seu torn, però en canvi hi ha d’altres que no, i distorsionaven el funcionament de l’activitat ja que constantment volien tenir l’esponja i quan la tenien costava que la deixessin anar, s’enfadaven...
D’aquesta manera, com és normal, tenia dos grups, aquells que havien comprés en què consistia l’activitat i s’ho passaven bé i gaudien fent-la, i els altres que l’únic que volien era poder tenir l’esponja a les mans.
Això ha provocat que estés més centat a controlar aquells que no participaven correctament de l’activitat que aquells que sí. En aquests casos el que s’hauria de fer és centrar-se en aquell que ho fan bé per mirar d’engrescar els altres, però en la meva situació és difícil, ja que el fet que això no deixi de ser una avaluació per nosaltres, provoca que mirem sempre que tot surti a la perfecció. En aquest sentit, no ha passat, per exemple que els nens que no participaven no molestessin els altres i els poguessis deixar a la seva, sinó que afectaven el funcionament dels altres. Per tant era una situació complicada de resoldre.
A banda d’això, el que he fet avui també, ha estat baixar les persianes per crear un ambient més relaxat.
La cosa ha estat senzilla. Realment va ser positiu fer una activitat similar l’altre dia, perquè en tot moment sabien què havien de fer. Tot i així, després de repartir els càrrecs, he preguntat si recordaven què havíem fet l’altre dia amb les plomes, i he explicat que avui faríem el mateix però amb esponges, i m’he limitat a dir les diferències que hi havia entre tots dos dies.
En fi, estic més content que la setmana passada, perquè aquest cop sí que hi ha hagut en molts casos una veritable interacció, i unes ganes de fer el massatge al company i ajudar-lo. En aquest sentit, com es veurà a les fotos, hi havia nens que realment estaven relaxats.
Pel que fa als objectius, ha passat el mateix que en l'anterior sessió de massatges.
*La imatge
En futbol no va poder ser, però sí en basket. Campions d'Europa!
*La cita
Els micos són massa bons com perquè l'home pugui descendir d'ells
El primer que he fet ha estat que avui no faríem la rotllana asseguts a la cadira, sinó asseguts al terra, per tenir més espai i no haver de moure les cadires després. Però he comés dos errors. El primer ha estat subsanat ràpid, i era que jo també m’havia assegut al terra, i era millor estar més elevats que ells, perquè així mai perden de vista el referent que és l’adult.
El segon ha estat que els hi he donat llibertat per seure on volguessin en lloc de col.locar-los jo. D’aquesta manera hi ha hagut problemes per guanyar la posició, buscar un lloc millor, etc. Els nens més espavilats es buscaven la vida, però els altres perdien l’interés i es posaven a fer una altra cosa.
Si l’altre dia tenien un objecte per a cadascú, avui només n’hi havia un per a cada dos. Ho he fet així, perquè la darrera ocasió, el fet que en tinguessin tots un, va fer que no hi hagués tanta interacció com jo m’esperava. I en cert punt ha estat positiu, perquè trobo que sí que hi ha hagut una major interacció entre els infants. Però per altra banda se m’ha girat una mica en contra. Ho dic perquè hi ha nens que sí que tenen la capacitat i saben compartir les coses i esperar el seu torn, però en canvi hi ha d’altres que no, i distorsionaven el funcionament de l’activitat ja que constantment volien tenir l’esponja i quan la tenien costava que la deixessin anar, s’enfadaven...
D’aquesta manera, com és normal, tenia dos grups, aquells que havien comprés en què consistia l’activitat i s’ho passaven bé i gaudien fent-la, i els altres que l’únic que volien era poder tenir l’esponja a les mans.
Això ha provocat que estés més centat a controlar aquells que no participaven correctament de l’activitat que aquells que sí. En aquests casos el que s’hauria de fer és centrar-se en aquell que ho fan bé per mirar d’engrescar els altres, però en la meva situació és difícil, ja que el fet que això no deixi de ser una avaluació per nosaltres, provoca que mirem sempre que tot surti a la perfecció. En aquest sentit, no ha passat, per exemple que els nens que no participaven no molestessin els altres i els poguessis deixar a la seva, sinó que afectaven el funcionament dels altres. Per tant era una situació complicada de resoldre.
A banda d’això, el que he fet avui també, ha estat baixar les persianes per crear un ambient més relaxat.
La cosa ha estat senzilla. Realment va ser positiu fer una activitat similar l’altre dia, perquè en tot moment sabien què havien de fer. Tot i així, després de repartir els càrrecs, he preguntat si recordaven què havíem fet l’altre dia amb les plomes, i he explicat que avui faríem el mateix però amb esponges, i m’he limitat a dir les diferències que hi havia entre tots dos dies.
En fi, estic més content que la setmana passada, perquè aquest cop sí que hi ha hagut en molts casos una veritable interacció, i unes ganes de fer el massatge al company i ajudar-lo. En aquest sentit, com es veurà a les fotos, hi havia nens que realment estaven relaxats.
Pel que fa als objectius, ha passat el mateix que en l'anterior sessió de massatges.
*La imatge
En futbol no va poder ser, però sí en basket. Campions d'Europa!
*La cita
Els micos són massa bons com perquè l'home pugui descendir d'ells
divendres, 30 d’abril del 2010
9.1. Activitat 4. Els massatges. Resultats i valoracions (part 1)
Aquesta primera presa de contacte m’ha servit sobretot per a aprendre de cara a les posteriors sessions.
Abans de fer l’activitat he repartit els càrrecs d’avui. El primer que he fet ha estat mostrar als infant què havia portat. Quan han vist les plomes s’han posat molt contents. Llavors els he explicat que amb aquest plomes ens faríem un petit massatge per la cara i els braços, tot escoltant una música relaxant, i que per tant havíem d’estar assegust, en silenci i si volien amb els ulls tancats. Quan he posat la música he anat un per un passant una mica la ploma per les seves cares a tall d'exemple . Quan he acabat jo, he preguntat si algú ho volia fer. Molts ho volien fer, i he hagut de triar-ne un. He triat un nen que habitualment és tímid per a participar d’aquestes coses, i m’ha sorprés que es prestés com a voluntari. Tot i això al final li ha pogut la vergonya i només ha fet fins a la meitat de la rotllana i acompanyat per mi. La segona meitat de la rotllana l’ha fet un altre infant.
Un cop això he explicat que donaria unes plomes a cadascú i que podien fer un massatge als seus companys. Al principi la cosa rutllava bé, ja que si bé alguns no feien el massatge a un company, com a mínim s’el feien a si mateixos o a l’Esther i un servidor. Al cap d’una estona, com és normal, ha començat a dispersar-se i esverar-se i hem hagut de parar per a fer una altra activitat.
He trobat molt encertat el primer torn que he fet jo, perquè així els he permés veure com s’havia de fer més o menys.
El principal error que he comès ha estat fer-ho amb ells asseguts a la cadira, ja que és el costum de fer-ho així cada dia i tampoc creia que fos necessari estar al terra asseguts. Necessari tampoc ho és, però sí millor per comoditat.
Com que avui ho he fet amb plomes, n’he donat una a cada infant. No sé si hauria estat millor no donar-ne a tots. El problema que hi ha hagut amb el fet de donar-ne una a cadascun és que alguns infants s’han quedat jugant amb la seva pròpia, enlloc de fer el massatge als altres infants. Per la seva banda si no els hi arribo a donar una a cadascú, potser s’haurien estat barallant per aconseguir-ne una, però hauria aconseguit que estiguessin més pendents de l’activitat ni que fos pel simple fet de poder agafar la ploma. A més, com que s’haurien format grupets, potser m’haurien estat més fàcils de controlar. A la propera sessió no donaré un element a cada infants i veuré com surt la cosa i em decantaré per una opció o una altra.
Com ja he dit alguns dels infants s’han limitat a fer-se el massatge a ells mateixos, cosa que evidentment en cap cas m’ha semblata malament ni he intentat corregir. Aquesta és també una bona manera d’explorar i conèixer el seu cos i les seves sensacions.
Hi ha hagut el problema que alguns dels infants són massa gelosos de si mateixos, i no els hi feia res que fos jo qui els hi fes el massatge, però en canvi no volien que ho fes un altre company.
D’altra banda, també hi ha hagut força infants que ens han vingut a fer massatges amb les plomes a mi i a l’Esther. Ho trobo lògic, perquè és una forma de demostrar-nos l’estima i buscar l’aprovació d’allò que fan. En cap cas tampoc ho he corregit, perquè aquest és també un dels objectius que cerco, que més enllà d’enfortir els vincles amb els altres infants, se sentin orgullosos de si mateixos i amb l’autoestima alta per haver fet alguna cosa maca pels altres.
De cara a la propera sessió, explicaré una mica més com fer o què es pot fer amb l’objecte que els poso a disposició, Avui no ho he fet, perquè no he cregut convenient fer-ho, ja que creia que amb l’exemple general n’hi hauria prou, i que fer passar una ploma pels braços i la cara, tampoc requeria gaire explicació.
Pel que fa als objectius que m'havia proposat, trobo que sobretot s'han acomplert els de descoberta de l'entorn natural i social, que d'altres banda eren els principals, ja que els altres quedaven en un pla més secundari, sobretot els de l'àrea d'intercomunicació i llenguatge. Que no fossin principals, en cap cas vol dir que no s'hagin assolit ni molt menys, si bé és cert, que no ha estat poassible en un nombre tan gran.
*La imatge
Un altre any serà.
*La cita
Si coneixes els altres i et coneixes a tu mateix, ni en cent batalles correràs perill; si no coneixes els altres, però et coneixes a tu mateix, perdràs una batalla i en guanyaràs una altra; si no coneixes als altres ni et coneixes a tu mateix, correràs perill en cada batalla.
Abans de fer l’activitat he repartit els càrrecs d’avui. El primer que he fet ha estat mostrar als infant què havia portat. Quan han vist les plomes s’han posat molt contents. Llavors els he explicat que amb aquest plomes ens faríem un petit massatge per la cara i els braços, tot escoltant una música relaxant, i que per tant havíem d’estar assegust, en silenci i si volien amb els ulls tancats. Quan he posat la música he anat un per un passant una mica la ploma per les seves cares a tall d'exemple . Quan he acabat jo, he preguntat si algú ho volia fer. Molts ho volien fer, i he hagut de triar-ne un. He triat un nen que habitualment és tímid per a participar d’aquestes coses, i m’ha sorprés que es prestés com a voluntari. Tot i això al final li ha pogut la vergonya i només ha fet fins a la meitat de la rotllana i acompanyat per mi. La segona meitat de la rotllana l’ha fet un altre infant.
Un cop això he explicat que donaria unes plomes a cadascú i que podien fer un massatge als seus companys. Al principi la cosa rutllava bé, ja que si bé alguns no feien el massatge a un company, com a mínim s’el feien a si mateixos o a l’Esther i un servidor. Al cap d’una estona, com és normal, ha començat a dispersar-se i esverar-se i hem hagut de parar per a fer una altra activitat.
He trobat molt encertat el primer torn que he fet jo, perquè així els he permés veure com s’havia de fer més o menys.
El principal error que he comès ha estat fer-ho amb ells asseguts a la cadira, ja que és el costum de fer-ho així cada dia i tampoc creia que fos necessari estar al terra asseguts. Necessari tampoc ho és, però sí millor per comoditat.
Com que avui ho he fet amb plomes, n’he donat una a cada infant. No sé si hauria estat millor no donar-ne a tots. El problema que hi ha hagut amb el fet de donar-ne una a cadascun és que alguns infants s’han quedat jugant amb la seva pròpia, enlloc de fer el massatge als altres infants. Per la seva banda si no els hi arribo a donar una a cadascú, potser s’haurien estat barallant per aconseguir-ne una, però hauria aconseguit que estiguessin més pendents de l’activitat ni que fos pel simple fet de poder agafar la ploma. A més, com que s’haurien format grupets, potser m’haurien estat més fàcils de controlar. A la propera sessió no donaré un element a cada infants i veuré com surt la cosa i em decantaré per una opció o una altra.
Com ja he dit alguns dels infants s’han limitat a fer-se el massatge a ells mateixos, cosa que evidentment en cap cas m’ha semblata malament ni he intentat corregir. Aquesta és també una bona manera d’explorar i conèixer el seu cos i les seves sensacions.
Hi ha hagut el problema que alguns dels infants són massa gelosos de si mateixos, i no els hi feia res que fos jo qui els hi fes el massatge, però en canvi no volien que ho fes un altre company.
D’altra banda, també hi ha hagut força infants que ens han vingut a fer massatges amb les plomes a mi i a l’Esther. Ho trobo lògic, perquè és una forma de demostrar-nos l’estima i buscar l’aprovació d’allò que fan. En cap cas tampoc ho he corregit, perquè aquest és també un dels objectius que cerco, que més enllà d’enfortir els vincles amb els altres infants, se sentin orgullosos de si mateixos i amb l’autoestima alta per haver fet alguna cosa maca pels altres.
De cara a la propera sessió, explicaré una mica més com fer o què es pot fer amb l’objecte que els poso a disposició, Avui no ho he fet, perquè no he cregut convenient fer-ho, ja que creia que amb l’exemple general n’hi hauria prou, i que fer passar una ploma pels braços i la cara, tampoc requeria gaire explicació.
Pel que fa als objectius que m'havia proposat, trobo que sobretot s'han acomplert els de descoberta de l'entorn natural i social, que d'altres banda eren els principals, ja que els altres quedaven en un pla més secundari, sobretot els de l'àrea d'intercomunicació i llenguatge. Que no fossin principals, en cap cas vol dir que no s'hagin assolit ni molt menys, si bé és cert, que no ha estat poassible en un nombre tan gran.
*La imatge
Un altre any serà.
*La cita
Si coneixes els altres i et coneixes a tu mateix, ni en cent batalles correràs perill; si no coneixes els altres, però et coneixes a tu mateix, perdràs una batalla i en guanyaràs una altra; si no coneixes als altres ni et coneixes a tu mateix, correràs perill en cada batalla.
dimarts, 27 d’abril del 2010
9. Activitat 4. Els massatges
Duració de l’activitat: Cada dia, durant uns 10 minuts, en el moment que nosaltres volguem.
Material necessari per l’activitat: Depèn del dia, però bàsicament, música relaxant, pilotes, mocadors, roba, crema...
De què tracta l’activitat i com dur-la a terme:
L’activitat consisteix en què el nens es facin massatges entre ells. Els nens es poden col.locar per parelles, que és el més habitual, o en grups de tres, de manera que es pugui anar fent un massatge per diferents parts del cos. Òbviament, primer de tot, els hi ensenyaríem com fer-ho, per tal que, tot i que és difícil, no es facin mal, ja que cal una miqueta de pràctica si es vol que sigui una activitat regular.
El primer que faríem, tot i que és opcional seria crear un ambient de relaxació. A això hi pot ajudar molt la música, des de fragments de música clàssica, fins a sons de la naturalesa. Podríem recomanar moltes cançons de música clàssica, però en fem dues concretes, una el Bolero de Ravel, de Maurice Ravel, i una altra el Cànon de Pachelbel, de Johann Pachebel.
Després d’això, els nens es col.locarien en posició, un a terra estirat, i l’altre assegut al seu costat, o be asseguts en cadires un davant de l’altre, o els dos asseguts a terra... A partir d’aquí el nen el nen començaria a fer massatges: al cap, als braços, les cames, la panxa... Les primeres vegades, els massatges es farien seguint sempre les indicacions del mestre, però a mesura que anessin agafant més traça, els nens podrien fer els massatges de forma lliure
Què pretén afavorir l’activitat:
Els exercicis de psicomotricitat contribueixen a què els nens estableixin en les escoles els vincles afectius necessaris per al seu desenvolupament. Aquests vincles naixien abans de forma natural en l'entorn familiar, però ara, amb l'inici primerenc en les escoles i guarderies, és aquí on s'ha de contribuir al fet que el nen assenti aquests vincles mitjançant les diferents pràctiques com els massatges. Aquests afectes ajuden el nen a saber que és allò important en el seu interior, cosa que li facilita començar a crear coneixements.
El cos és una eina per a conèixer, però també és un coneixement en sí. Per això, és fonamental que els alumnes coneguin el seu cos, en tinguin consciència com a propi i el dominin, perquè això els permetrà dominar i transformar el seu entorn.
A més dels vincles afectius i emocionals, el massatge infantil ofereix beneficis fisiològics. Aquestes són algunes de les repercussions mes positives en l'organisme del petit:
• Sistema immunològic: Sovint es vincula l’estrès i la inseguretat emocional amb una disminució de les defenses de l'organisme, per aquest motiu l'acció relaxant del massatge ajuda a enfortir-les.
• Sistema gastrointestinal: els massatges poden contribuir a l'alleugeriment de les molèsties i incomoditats.
• Sistema muscular: el massatge dissol nusos de tensió tant física com emocional.
No oblidem que un bon estat físic, repercuteix també en l'estat psíquic i mental.
A més aquest tipus de practiques ajuden a millorar considerablement la concentració i el comportament a classe, ja que l’atmòsfera es converteix en més tranquil•la i els nens es porten millor.
Però no solament a l'aula repercuteixen els massatges. A casa succeeix el mateix. Els nens poden fer també els massatges a casa als seus germans o pares, cosa que ajudarà a la seva autoestima, ja que se sentiran orgullosos de poder realitzar una cosa bonica i útil per altres persones .
*La imatge
El Canigó vist des de Marsella. En realitat aquesta imatge no és possible. Es tracta d'una il.lusió creada a partir del mar.
*La cita
Els mort no desitjen la venjança, sinó la felicitat d'aquells que viuen i estimen
Material necessari per l’activitat: Depèn del dia, però bàsicament, música relaxant, pilotes, mocadors, roba, crema...
De què tracta l’activitat i com dur-la a terme:
L’activitat consisteix en què el nens es facin massatges entre ells. Els nens es poden col.locar per parelles, que és el més habitual, o en grups de tres, de manera que es pugui anar fent un massatge per diferents parts del cos. Òbviament, primer de tot, els hi ensenyaríem com fer-ho, per tal que, tot i que és difícil, no es facin mal, ja que cal una miqueta de pràctica si es vol que sigui una activitat regular.
El primer que faríem, tot i que és opcional seria crear un ambient de relaxació. A això hi pot ajudar molt la música, des de fragments de música clàssica, fins a sons de la naturalesa. Podríem recomanar moltes cançons de música clàssica, però en fem dues concretes, una el Bolero de Ravel, de Maurice Ravel, i una altra el Cànon de Pachelbel, de Johann Pachebel.
Després d’això, els nens es col.locarien en posició, un a terra estirat, i l’altre assegut al seu costat, o be asseguts en cadires un davant de l’altre, o els dos asseguts a terra... A partir d’aquí el nen el nen començaria a fer massatges: al cap, als braços, les cames, la panxa... Les primeres vegades, els massatges es farien seguint sempre les indicacions del mestre, però a mesura que anessin agafant més traça, els nens podrien fer els massatges de forma lliure
Què pretén afavorir l’activitat:
Els exercicis de psicomotricitat contribueixen a què els nens estableixin en les escoles els vincles afectius necessaris per al seu desenvolupament. Aquests vincles naixien abans de forma natural en l'entorn familiar, però ara, amb l'inici primerenc en les escoles i guarderies, és aquí on s'ha de contribuir al fet que el nen assenti aquests vincles mitjançant les diferents pràctiques com els massatges. Aquests afectes ajuden el nen a saber que és allò important en el seu interior, cosa que li facilita començar a crear coneixements.
El cos és una eina per a conèixer, però també és un coneixement en sí. Per això, és fonamental que els alumnes coneguin el seu cos, en tinguin consciència com a propi i el dominin, perquè això els permetrà dominar i transformar el seu entorn.
A més dels vincles afectius i emocionals, el massatge infantil ofereix beneficis fisiològics. Aquestes són algunes de les repercussions mes positives en l'organisme del petit:
• Sistema immunològic: Sovint es vincula l’estrès i la inseguretat emocional amb una disminució de les defenses de l'organisme, per aquest motiu l'acció relaxant del massatge ajuda a enfortir-les.
• Sistema gastrointestinal: els massatges poden contribuir a l'alleugeriment de les molèsties i incomoditats.
• Sistema muscular: el massatge dissol nusos de tensió tant física com emocional.
No oblidem que un bon estat físic, repercuteix també en l'estat psíquic i mental.
A més aquest tipus de practiques ajuden a millorar considerablement la concentració i el comportament a classe, ja que l’atmòsfera es converteix en més tranquil•la i els nens es porten millor.
Però no solament a l'aula repercuteixen els massatges. A casa succeeix el mateix. Els nens poden fer també els massatges a casa als seus germans o pares, cosa que ajudarà a la seva autoestima, ja que se sentiran orgullosos de poder realitzar una cosa bonica i útil per altres persones .
*La imatge
El Canigó vist des de Marsella. En realitat aquesta imatge no és possible. Es tracta d'una il.lusió creada a partir del mar.
*La cita
Els mort no desitjen la venjança, sinó la felicitat d'aquells que viuen i estimen
dimarts, 20 d’abril del 2010
8.1. Activitat 3. Els Jocs. Resultats i valoracions
Avaluar i valorar aquesta activitat no és quelcom senzill, ja que l'activitat és totalment diferent a les altres. Primer de tot perquè en cap cas és una activitat dirigida, i com a molt el meu paper és simplement d'acompanyament. I segon, perquè en aquest cas no hi ha cap tipus de producció final que et permeti veure què s'ha fet, ni tu prèviament esperes que els infants hagin d'acabar fent això o allò altre.
Durant el curs havia anat observant que a l'hora del joc, no hi havia gaire interacció entre els infants, i com ja vaig comentar, eren capaços d'estar jugant en el mateix racó i al mateix moment, però cadascú pel seu propi compte i sense que n'hi hagués cap tipus de relació. Quan vaig idear la unitat didàctica, no ho vaig fer pensant a solucionar això, però em vaig adonar, que podria ser una oportunitat per aconseguir el desenvolupament d'aquest joc col.lectiu.
Això, ho vaig pensar fa potser un parell de mesos, i en aquest perdíode de temps els infants com és lògic han evolucionat, i ja en són uns quants aquells que ja juguen entre ells. També s'hauria de diferenciar entre el joc al pati i el joc dins l'aula. A fora, és diferent, ja que allà sí que s'hi duu a terme una major interacció en el joc, mentre que a l'aula, potser sí que havia d'acompanyar una mica més el joc perquè d'altra banda no havien copsat "com s'havia de fer". En aquest punt m'estic referint al racó de la botiga. Els infants es limitaven a anar-hi amb una carro i una bossa i omplir-los, deixant de vegades els diners i de vegades no. Només quan anàvem a comprar l'Esther o jo, es produïa una autèntica "compra", ja que anàvem a qui feia de botiguer li demanàvem què volíem i pagàvem.
Per tant, hi havia dies que el que feia era que quan tenia un grupet d'infants amb mi els hi deia d'anar a jugar a la botiga i si hi anàvem, doncs jo organitzava una mica la cosa i explicava que havia de fer cadascú. I sortia molt bé, perquè demanaven les coses, el botiguer els hi donava, pagaven allò que compraven...
Com ja he dit, a fora, la cosa és diferent. Ells sols juguen per parelles o en grups amb allò que troben a la seva disposició. Per tant aquí l'únic paper que jo tenia era el de triar el material i posar-lo a la seva disposició. Bàsicament treia caixes de cartró, caixes de fruita (que totes dues m'anaven bé per preparar un altre treball) i elements més típics com pilotes o eines pel sorral.
Finalment, de vegades quan m'assec al banc a descansar, se m'acosten alguns infants, i de vegades els hi pregunto si volen que faci l'arri arri o l'escarbat bum-bum. La majoria em diuen que sí, i quan els altres infants venen, doncs també ho volen i col.laboren a l'hora de fer l'escarbat bum-bum o fins i tot s'el fan entre ells.
En definitiva, podríem dir que estic molt content d'aquesta activitat, si és que en podem dir així, perquè no deixa de ser fomentar i posar a disposició dels infants, potser de manera un pèl més directa, allò que ells ja fan habitualment. Sense oblidar que els objectius que tenia previstos d'assolir, s'ham acomplert.
*La imatge
Feliç Sant Jordi
*La cita
Aquest món tant gran t'ofereix la llibertat i possibilitat d'escollir la teva propia vida. I si agafes per mestre el somni interminable, no hi renuciis mai! Ves cap a la meta que creguis que has d'anar!
Durant el curs havia anat observant que a l'hora del joc, no hi havia gaire interacció entre els infants, i com ja vaig comentar, eren capaços d'estar jugant en el mateix racó i al mateix moment, però cadascú pel seu propi compte i sense que n'hi hagués cap tipus de relació. Quan vaig idear la unitat didàctica, no ho vaig fer pensant a solucionar això, però em vaig adonar, que podria ser una oportunitat per aconseguir el desenvolupament d'aquest joc col.lectiu.
Això, ho vaig pensar fa potser un parell de mesos, i en aquest perdíode de temps els infants com és lògic han evolucionat, i ja en són uns quants aquells que ja juguen entre ells. També s'hauria de diferenciar entre el joc al pati i el joc dins l'aula. A fora, és diferent, ja que allà sí que s'hi duu a terme una major interacció en el joc, mentre que a l'aula, potser sí que havia d'acompanyar una mica més el joc perquè d'altra banda no havien copsat "com s'havia de fer". En aquest punt m'estic referint al racó de la botiga. Els infants es limitaven a anar-hi amb una carro i una bossa i omplir-los, deixant de vegades els diners i de vegades no. Només quan anàvem a comprar l'Esther o jo, es produïa una autèntica "compra", ja que anàvem a qui feia de botiguer li demanàvem què volíem i pagàvem.
Per tant, hi havia dies que el que feia era que quan tenia un grupet d'infants amb mi els hi deia d'anar a jugar a la botiga i si hi anàvem, doncs jo organitzava una mica la cosa i explicava que havia de fer cadascú. I sortia molt bé, perquè demanaven les coses, el botiguer els hi donava, pagaven allò que compraven...
Com ja he dit, a fora, la cosa és diferent. Ells sols juguen per parelles o en grups amb allò que troben a la seva disposició. Per tant aquí l'únic paper que jo tenia era el de triar el material i posar-lo a la seva disposició. Bàsicament treia caixes de cartró, caixes de fruita (que totes dues m'anaven bé per preparar un altre treball) i elements més típics com pilotes o eines pel sorral.
Finalment, de vegades quan m'assec al banc a descansar, se m'acosten alguns infants, i de vegades els hi pregunto si volen que faci l'arri arri o l'escarbat bum-bum. La majoria em diuen que sí, i quan els altres infants venen, doncs també ho volen i col.laboren a l'hora de fer l'escarbat bum-bum o fins i tot s'el fan entre ells.
En definitiva, podríem dir que estic molt content d'aquesta activitat, si és que en podem dir així, perquè no deixa de ser fomentar i posar a disposició dels infants, potser de manera un pèl més directa, allò que ells ja fan habitualment. Sense oblidar que els objectius que tenia previstos d'assolir, s'ham acomplert.
*La imatge
Feliç Sant Jordi
*La cita
Aquest món tant gran t'ofereix la llibertat i possibilitat d'escollir la teva propia vida. I si agafes per mestre el somni interminable, no hi renuciis mai! Ves cap a la meta que creguis que has d'anar!
dilluns, 19 d’abril del 2010
8. Activitat 3. Els jocs
Duració de l'activitat: Indeterminada
Material necessari per l'activitat:Material variat depenent dels jocs que es posen en pràctica, pilotes, cordes, caixes de plàstic, caixes de cartró, peces de fusta i de construcció, matalassos, jocs educatius, jocs de taula, ...
De què tracta l’activitat i Com dur-la a terme: Compartir jocs permet interactuar, divertir-se, aprendre i demostrar actituds, tot afavorint no només el vincle afectiu, sinó també el desenvolupament d’habilitats dels infants
Així doncs, es tracta de posar a disposició dels infants (mai obligar a fer), un sèrie de materials per afavorir i potenciar el joc per parelles o en grups. D’aquesta manera cada dia, i en un moment diferent (entrada al matí, sortida al pati, etc.), prepararem diferents materials amb la intenció de promoure jocs diferents. Per exemple:
- Treballar jocs a l’aire lliure, amb materials com ara pilotes, cordes, caixes i matalassos, jocs psicomotrius que impliquin activitat en parelles o en grup. Parlem d’activitats habituals com jugar al tren o a pilota, però també d’altres com ara:curses o el joc d’estirar la corda.
- El joc simbòlic
- Jocs de construcció
Què pretén afavorir l’activitat:
Graelles per àrees
*La imatge
Els Pets. Agost
*La cita
Molts que viuen mereixen la mort, i molts que han mort mereixen la vida. Pots retornar a la vida? Llavors no tinguis pressa per adjudicar mort o judici, doncs ni el més savi coneix el final de tots els camins
Material necessari per l'activitat:Material variat depenent dels jocs que es posen en pràctica, pilotes, cordes, caixes de plàstic, caixes de cartró, peces de fusta i de construcció, matalassos, jocs educatius, jocs de taula, ...
De què tracta l’activitat i Com dur-la a terme: Compartir jocs permet interactuar, divertir-se, aprendre i demostrar actituds, tot afavorint no només el vincle afectiu, sinó també el desenvolupament d’habilitats dels infants
Així doncs, es tracta de posar a disposició dels infants (mai obligar a fer), un sèrie de materials per afavorir i potenciar el joc per parelles o en grups. D’aquesta manera cada dia, i en un moment diferent (entrada al matí, sortida al pati, etc.), prepararem diferents materials amb la intenció de promoure jocs diferents. Per exemple:
- Treballar jocs a l’aire lliure, amb materials com ara pilotes, cordes, caixes i matalassos, jocs psicomotrius que impliquin activitat en parelles o en grup. Parlem d’activitats habituals com jugar al tren o a pilota, però també d’altres com ara:curses o el joc d’estirar la corda.
- El joc simbòlic
- Jocs de construcció
Què pretén afavorir l’activitat:
- Enfortir el vincle afectiu entre infants
- Començar a familiaritzar els nens amb nous jocs i a compartir moments lúdics.
- Desenvolupar la capacitat creativa i expressiva, concebint el joc com a canal de comunicació.
- Desenvolupar la capacitat d’imitació i de creativitat.
- Fomentar un ambient lúdic, participatiu i espontani.
- Potenciar l’autoestima i l’autoconcepte dels infants.
Graelles per àrees
*La imatge
Els Pets. Agost
*La cita
Molts que viuen mereixen la mort, i molts que han mort mereixen la vida. Pots retornar a la vida? Llavors no tinguis pressa per adjudicar mort o judici, doncs ni el més savi coneix el final de tots els camins
dimarts, 6 d’abril del 2010
7.1. Activitat 2. Les cançons. Resultats i valoracions
Com ja vaig explicar, l'activitat 2 consistia a cantar algunes cançons escollides especialment perquè hi hagués una interacció entre els infants i d'aquesta manera enfortir els seus vincles afectius. Hi havia cançons en les quals la interacció sí que consisitia en una participació conjunta entre ells, però hi havia alguna altra en la qual aquesta només consistia a ser capaç de passar-li l'objecte al company amb tot tipus de normalitat sabent que s'ha acabat el teu torn.
Les 4 cançons que he treballat són les següents, de les quals us en deixo un enllaç.
El gall i la gallina
Si fos ocellet
Xim xim xim
Peix Peixet
D'altra banda vaig fer servir el següent material:
-Vaig guardar-ho i presentar-ho tot dins una capsa
-Titelles d'un gall i una gallina fetes a partit uns guants de làtex
-Una capsa amb gotes de pluja enganxades amb fil
-Un ocell de paper
-Un peix de paper enganxat a una palleta siumulant una canya de pescar
Amb aquesta activitat estic més content perquè ha sortit més o menys com jo esperava. M'he trobat més còmode fent això, perquè explicar contes no és encara un dels meus forts, i a més crec que als infants els hi agradat més.
De nou el defecte principal que m'he trobat és que no els he donat tota la llibertat que caldria, o dit d'una altra manera, potser tot anava massa dirigit per mi. M'imagino que el fet que el pràcticum no deixi de ser una forma d'avaluació no autoimposada, et fa estar pendent que les coses surtin a la perfecció, cosa que fa perdre l'espontaneïtat que segurament en altres casos sí que tindria.
En el que he notat més que als infants els hi agradava més aquesta activitat ha estat que, a banda que visualment era més atractiva, tenien més ganes de participar, i malauradament pel temps (no per la seva manca, sinó perquè una durada excessiva acaba sent avorrida per a ells) no tothom ha pogut fer de tot.
Passem a analitzar les cançons de manera individual.
El gall i la gallina: Ha estat la que m'ha agradat més, ja que els nens han assumit molt ràpidament què havien de fer, i s'ha produït la interacció que buscava entre ells. He tingut algun petit problema amb el material, ja que tal i com ho havia pintat, els colors no s'acabaven de veure bé, i als nens en un principi els ha costat reconèixer què eren les dues titelles.
Pei Peixet: Aquesta no m'ha acabat de sortir bé perquè segurament l'enfocament no era el correcte i no hi havia massa interacció entre els infants. L'hauria d'haver preparat millor o fer-la d'una altra forma.
Si fos ocellet: Estic satisfet de com ha quedat la cançó. No ha sortit del tot com jo volia, però al final ha quedat bé, ja que els infants que són més cantaires n'han participat de forma molt activa, tot i que costava que entenguessin què havien de fer. Aquí no sé si hauria d'haver fet una explicació prèvia, però dubtava que l'arribessin a entendre i no volia avorrir-los, i he optat per anar guiant-los sobre la marxa.
Xim xim xim: Aquí he tingut un problema amb el material, i és que els fils s'han entortolligat i llavors no ha quedat tan bonic com havia de ser. Tot i així crec que als infants els hi agradat molt el primer cop que ho fet jo, i després també tenien interés per sortir a fer-ho ells.
En resum podríem dir que estic força content, ja que a més, els objectius que m'havia plantejat en la majoria de casos, s'han acomplert, sobretot en el tema d'actituds, que d'alguna manera és que podia avaluar de manera més eficient i clara.
*La imatge
Com m'agraden els barrufets. I quin català més perfecte que tenien!
*La cita
La més gran traïció és la que els ulls no poden veure
Les 4 cançons que he treballat són les següents, de les quals us en deixo un enllaç.
El gall i la gallina
Si fos ocellet
Xim xim xim
Peix Peixet
D'altra banda vaig fer servir el següent material:
-Vaig guardar-ho i presentar-ho tot dins una capsa
-Titelles d'un gall i una gallina fetes a partit uns guants de làtex
-Una capsa amb gotes de pluja enganxades amb fil
-Un ocell de paper
-Un peix de paper enganxat a una palleta siumulant una canya de pescar
Amb aquesta activitat estic més content perquè ha sortit més o menys com jo esperava. M'he trobat més còmode fent això, perquè explicar contes no és encara un dels meus forts, i a més crec que als infants els hi agradat més.
De nou el defecte principal que m'he trobat és que no els he donat tota la llibertat que caldria, o dit d'una altra manera, potser tot anava massa dirigit per mi. M'imagino que el fet que el pràcticum no deixi de ser una forma d'avaluació no autoimposada, et fa estar pendent que les coses surtin a la perfecció, cosa que fa perdre l'espontaneïtat que segurament en altres casos sí que tindria.
En el que he notat més que als infants els hi agradava més aquesta activitat ha estat que, a banda que visualment era més atractiva, tenien més ganes de participar, i malauradament pel temps (no per la seva manca, sinó perquè una durada excessiva acaba sent avorrida per a ells) no tothom ha pogut fer de tot.
Passem a analitzar les cançons de manera individual.
El gall i la gallina: Ha estat la que m'ha agradat més, ja que els nens han assumit molt ràpidament què havien de fer, i s'ha produït la interacció que buscava entre ells. He tingut algun petit problema amb el material, ja que tal i com ho havia pintat, els colors no s'acabaven de veure bé, i als nens en un principi els ha costat reconèixer què eren les dues titelles.
Pei Peixet: Aquesta no m'ha acabat de sortir bé perquè segurament l'enfocament no era el correcte i no hi havia massa interacció entre els infants. L'hauria d'haver preparat millor o fer-la d'una altra forma.
Si fos ocellet: Estic satisfet de com ha quedat la cançó. No ha sortit del tot com jo volia, però al final ha quedat bé, ja que els infants que són més cantaires n'han participat de forma molt activa, tot i que costava que entenguessin què havien de fer. Aquí no sé si hauria d'haver fet una explicació prèvia, però dubtava que l'arribessin a entendre i no volia avorrir-los, i he optat per anar guiant-los sobre la marxa.
Xim xim xim: Aquí he tingut un problema amb el material, i és que els fils s'han entortolligat i llavors no ha quedat tan bonic com havia de ser. Tot i així crec que als infants els hi agradat molt el primer cop que ho fet jo, i després també tenien interés per sortir a fer-ho ells.
En resum podríem dir que estic força content, ja que a més, els objectius que m'havia plantejat en la majoria de casos, s'han acomplert, sobretot en el tema d'actituds, que d'alguna manera és que podia avaluar de manera més eficient i clara.
*La imatge
Com m'agraden els barrufets. I quin català més perfecte que tenien!
*La cita
La més gran traïció és la que els ulls no poden veure
dimarts, 16 de març del 2010
7. Activitat 2. Les cançons
Duració de l’activitat: 10-15 minuts
Material necessari per l’activitat: Depenent de la cançó, titelles, nines, mocadors, un flexo per fer ombres, làmines amb dibuixos,...
De què tracta l’activitat i Com dur-la a terme:
L’activitat es basa en cantar les cançons de sempre amb recursos diferents de manera que no es cantin sempre de la mateixa manera i resulti una activitat monòtona, sinó que tot lo contrari: les cançons com a eines per compartir estones divertides i interessants, per aprendre a gaudir de la música i a estimar a través d’ella, per aprendre nocions musicals (ritmes lent-ràpid, intensitats greu-agut, tons, timbres,…) i conèixer instruments i objectes sonors…
En aquest sentit he pensat en cançons o propostes per treballar cançons en les quals hi hagi una interacció entre els infants.
Un exemple seria:
1) Treballar la cançó “El gall i la gallina” mitjançant unes titelles d’un gall i una gallina que representessin i diguessin el que diuen aquests personatges a la cançó. Després representar la cançó per parelles amb els gestos, el petó, etc, és a dir, amb el propi cos i també portant cadascú una de les titelles d’abans
2) Treballar algun fragment d’una peça de música clàssica tranquil•la, per exemple “Sonata piano nº 14, op.27, nº 2 – Mondschein Sonata" (1801) de Beethoven o “Scheherazade – El jove príncep i la jove princesa 1er mov.” (1888) de Rimsky-Korsakov, amb els nens estirats al terra i amb un dels infants passant per les cames, braços, cara,… una ploma molt a poc a poc, per tal que associïn el ritme lent i lleuger de la cançó amb el moviment i tacte suau de la ploma.
3) Treballar la cançó “El pica-soques” amb alguna mena de coreografia: braços com si fossin ales quan es diu “al pati de l’escola hi havia un ocellet”, mans fent una mena de trompeta davant de la boca quan es diu “oé, oé” i palmes amb les mans quan es diu “pica-soques pica-soques, pica-soques pica bé…”. És a dir, un actuació grupal, per enfortir el sentiment de pertinença al grup.
No obstant finalment, les que jo treballaré són El gall i la gallina, el Peix peixet, Si fos ocellet, i el Xim xim xim.
Què pretén afavorir l’activitat:
*La imatge
Un ídol. En Dragui d'Història de Catalunya.
*La cita
L'esperança és l'únic sentiment que et fa creure en una mentida
Material necessari per l’activitat: Depenent de la cançó, titelles, nines, mocadors, un flexo per fer ombres, làmines amb dibuixos,...
De què tracta l’activitat i Com dur-la a terme:
L’activitat es basa en cantar les cançons de sempre amb recursos diferents de manera que no es cantin sempre de la mateixa manera i resulti una activitat monòtona, sinó que tot lo contrari: les cançons com a eines per compartir estones divertides i interessants, per aprendre a gaudir de la música i a estimar a través d’ella, per aprendre nocions musicals (ritmes lent-ràpid, intensitats greu-agut, tons, timbres,…) i conèixer instruments i objectes sonors…
En aquest sentit he pensat en cançons o propostes per treballar cançons en les quals hi hagi una interacció entre els infants.
Un exemple seria:
1) Treballar la cançó “El gall i la gallina” mitjançant unes titelles d’un gall i una gallina que representessin i diguessin el que diuen aquests personatges a la cançó. Després representar la cançó per parelles amb els gestos, el petó, etc, és a dir, amb el propi cos i també portant cadascú una de les titelles d’abans
2) Treballar algun fragment d’una peça de música clàssica tranquil•la, per exemple “Sonata piano nº 14, op.27, nº 2 – Mondschein Sonata" (1801) de Beethoven o “Scheherazade – El jove príncep i la jove princesa 1er mov.” (1888) de Rimsky-Korsakov, amb els nens estirats al terra i amb un dels infants passant per les cames, braços, cara,… una ploma molt a poc a poc, per tal que associïn el ritme lent i lleuger de la cançó amb el moviment i tacte suau de la ploma.
3) Treballar la cançó “El pica-soques” amb alguna mena de coreografia: braços com si fossin ales quan es diu “al pati de l’escola hi havia un ocellet”, mans fent una mena de trompeta davant de la boca quan es diu “oé, oé” i palmes amb les mans quan es diu “pica-soques pica-soques, pica-soques pica bé…”. És a dir, un actuació grupal, per enfortir el sentiment de pertinença al grup.
No obstant finalment, les que jo treballaré són El gall i la gallina, el Peix peixet, Si fos ocellet, i el Xim xim xim.
Què pretén afavorir l’activitat:
- Enfortir el vincle afectiu entreinfants.
- Connectar música, moviment i experiències visuals per oferir al nen i a l’adult un apropament a la música a partir de diferents estímuls sensorials.
- Desenvolupar la capacitat creativa i expressiva, concebint la música com a canal de comunicació.
- Despertar la curiositat per la música, els instruments i objectes sonors, i les diferents representacions.
- Desenvolupar la capacitat de escolta, d’imitació i de creativitat.
- Fomentar un ambient lúdic, participatiu i espontani.
- Potenciar l’autoestima i l’autoconcepte dels infants.
*La imatge
Un ídol. En Dragui d'Història de Catalunya.
*La cita
L'esperança és l'únic sentiment que et fa creure en una mentida
dijous, 11 de març del 2010
6.1 Activitat 1: L'explicació del conte. Resultats i valoracions
Doncs bé finalment he realitzat la primera de les activitats de la meva petita unitat didàctica. Aquesta consistia a explicar un conte, i com ja vaig posar en missatge anterior es tracta del conte de En Teo va a l'escola. Més que explicar-lo, era més aviat mostrar-lo i comentar què anàvem veient a les imatges, ja que el conte no es donava a massa a ser explicat a partir d'un fil conductor.
Vam seure tots en rotllana i jo al mig, i els anava mostrant els dibuixos i explicant què hi passava. Llavors feia preguntes als nens sobre allò que veien i que ho relacionessin amb el que feien ells. Per exemple a la primera imatge, hi surt en Teo arribant a l'escola amb la seva família. Doncs bé, els vaig preguntar si l'escola d'en Teo era gran, quina els agradava més, si la d'en Teo o la nostra, o amb qui venen ells acompanyats a l'escola.
Així successivament fins el final. En algunes imatges, aprofitava per mostrar pautes de conducta correctes, com per exemple quan surt que al Teo el renyen per portar-se malament.
Estic satisfet amb reserves. Estic content perquè la cosa ha anat més o menys com jo m’esperava, ja que els nens han participat bastant explicant coses, sobretot al principi, quan estaven més atents. A mesura que anàvem avançant, n’hi ha hagut que s’han anat perdent pel camí.
D’altra banda, han participat els nens que jo m’esperava que més parlarien, però hi ha hagut el problema que estaven tots agrupats en la mateixa zona, de manera que jo, inconscientment, focalitzava l’atenció cap a ells.
Pel que fa als meus defectes, hi ha un que me l’ha comentat l’Ester, i és que en un principi sí que ensenyava el dibuix del conte perquè el veiessin, però quan em dirigia a ells o ells em parlaven, sense voler no l’ensenyava, i llavors ells perdien la seva referència i s’aixecaven per veure el dibuix, cosa que feia que constantment hagués d’estar dient a alguns nens que seiessin.
Un altre defecte que m’he vist és que potser no he deixat expressar-se als nens, o més ben dit, no els deixava massa temps per rumiar, ja que tenia por que no diguessin res, i els incitava a dir quelcom, o al final ho deia jo mateix.
Finalment els objectius que jo pretenia assolir, s'han aconseguit en la majoria dels casos, sobretot els procediments de l'àrea de la descoberta d'un mateix i les actituds de l'àrea d'intercomunicació i llenguatge.
*La imatge
Sau per sempre
*La cita
És un error cabdal teoritzar abans de tenir dades. Insensiblement un comença a deformar els fets per a encaixar-los en les teories, en lloc d'encaixar les teories en els fets.
Vam seure tots en rotllana i jo al mig, i els anava mostrant els dibuixos i explicant què hi passava. Llavors feia preguntes als nens sobre allò que veien i que ho relacionessin amb el que feien ells. Per exemple a la primera imatge, hi surt en Teo arribant a l'escola amb la seva família. Doncs bé, els vaig preguntar si l'escola d'en Teo era gran, quina els agradava més, si la d'en Teo o la nostra, o amb qui venen ells acompanyats a l'escola.
Així successivament fins el final. En algunes imatges, aprofitava per mostrar pautes de conducta correctes, com per exemple quan surt que al Teo el renyen per portar-se malament.
Estic satisfet amb reserves. Estic content perquè la cosa ha anat més o menys com jo m’esperava, ja que els nens han participat bastant explicant coses, sobretot al principi, quan estaven més atents. A mesura que anàvem avançant, n’hi ha hagut que s’han anat perdent pel camí.
D’altra banda, han participat els nens que jo m’esperava que més parlarien, però hi ha hagut el problema que estaven tots agrupats en la mateixa zona, de manera que jo, inconscientment, focalitzava l’atenció cap a ells.
Pel que fa als meus defectes, hi ha un que me l’ha comentat l’Ester, i és que en un principi sí que ensenyava el dibuix del conte perquè el veiessin, però quan em dirigia a ells o ells em parlaven, sense voler no l’ensenyava, i llavors ells perdien la seva referència i s’aixecaven per veure el dibuix, cosa que feia que constantment hagués d’estar dient a alguns nens que seiessin.
Un altre defecte que m’he vist és que potser no he deixat expressar-se als nens, o més ben dit, no els deixava massa temps per rumiar, ja que tenia por que no diguessin res, i els incitava a dir quelcom, o al final ho deia jo mateix.
Finalment els objectius que jo pretenia assolir, s'han aconseguit en la majoria dels casos, sobretot els procediments de l'àrea de la descoberta d'un mateix i les actituds de l'àrea d'intercomunicació i llenguatge.
*La imatge
Sau per sempre
*La cita
És un error cabdal teoritzar abans de tenir dades. Insensiblement un comença a deformar els fets per a encaixar-los en les teories, en lloc d'encaixar les teories en els fets.
dilluns, 8 de març del 2010
6. Activitat 1: L'explicació del conte
Duració de l’activitat: 10-15 minuts
Material necessari per l’activitat: Depenent del conte, titelles, nines, mocadors, un flexo per fer ombres, làmines amb dibuixos... En el meu cas, només el conte d’En Teo va a l’escola
De què tracta l’activitat i com dur-la a terme:
Es tracta d’explicar algun conte d’una manera diferent a l’habitual, amb titelles, ganyotes, gestos, ombres... o bé fomentant la participació i interacció dels infants.
S’explicarà un conte relacionat amb el tema dels vincles afectius, ja siguin familiars, d’hàbits i aprenentatges en que intervinguin adults i nens, relacions entre pares i fills, demostracions d’afecte com els petons i les abraçades; o que tinguin lloc a l’escola entre els propis infants, o hi tinguin relació.
Proposo alguns contes com:
- DENOU, Violeta. El primer dia d’escola. Barcelona. Timun Mas. 2004
- ALLANCÉ, Mireille d'. No, no i no! Barcelona: Corimbo, 2001.
- ASHBÉ, Jeanne. És hora de recollir! Barcelona: Corimbo, 2004.
- ASHBÉ, Jeanne. L'hora de banyar-se. Barcelona: Corimbo, 2004.
- BROWNE, Anthony. El meu pare. México, DF: Fondo de Cultura Económica, 2002.
- DUBOIS, Claude K. Fora bolquer! Barcelona: Corimbo, 2001.
- GUETTIER, Bénédicte. Em vesteixo i et menjaré. Barcelona: Corimbo, 2000.
- GUTMAN, Anne; HALLENSLEBEN, Georg. Els petonets. Barcelona: Joventut, 2003.
- OXENBURY, Helen. Al llit. Barcelona: Joventut, 1990.
- RAMOS, Mario. Mare! Madrid: Corimbo, 2004.
- ROSS, Tony. No vull anar a l'hospital! Barcelona: Cruïlla, 2001.
- SWOBODA, Annette. El xumet d'en Dudú. Barcelona: Joventut, 2002.
- VIDAL, Anna M.; COMELLA, M. Àngels; MARRO, Mercedes. N'hi ha per a tothom!: compartir. Barcelona: Cruïlla, 2003.
- ASHBÉ, Jeanne. Fins al vespre! Barcelona: Corimbo, 1998.
- DAMM, Antje. Pregúntame. Madrid: Anaya, 2003. ISBN 84-667-2724-8.
- GENECHTEN, Guido van. Amb els avis. Barcelona: Joventut, 2003.
- SANDERS, Alex. Què és això? Barcelona: Corimbo, 2001.
- LEWIS, Rose ; DYER, Jane. T'estimo amb bogeria. Barcelona: Serres, 2002.
- MACBRATNEY, Sam; JERAM, Anita (il.). Endevina com t'estimo. Madrid: Kókinos, 2002.
- SABRIÀ, Clara; PIÉROLA, Mabel. Els grans no em veuen. Barcelona: La Galera, 2000.
- ZENTNER, Jorge; TÀSSIES (il.). Menjapors. Barcelona: Destino, 2001. ISBN 84-9710-000-X. Tapa dura. Edició en català i castellà
D'altra banda, més concretament, el que jo buscava era que els nens fossin capaços de comparar l'activitat d'en Teo amb la seva pròpia, i ser capaços de valorar tant la seva escola, com les seves pròpies actuacions. Es tractaria de fomentar l'esperit de pertinença a un grup i a l'escola, i els vincles amb aquests.
-
Què pretén afavorir l’activitat:
Material necessari per l’activitat: Depenent del conte, titelles, nines, mocadors, un flexo per fer ombres, làmines amb dibuixos... En el meu cas, només el conte d’En Teo va a l’escola
De què tracta l’activitat i com dur-la a terme:
Es tracta d’explicar algun conte d’una manera diferent a l’habitual, amb titelles, ganyotes, gestos, ombres... o bé fomentant la participació i interacció dels infants.
S’explicarà un conte relacionat amb el tema dels vincles afectius, ja siguin familiars, d’hàbits i aprenentatges en que intervinguin adults i nens, relacions entre pares i fills, demostracions d’afecte com els petons i les abraçades; o que tinguin lloc a l’escola entre els propis infants, o hi tinguin relació.
Proposo alguns contes com:
- DENOU, Violeta. El primer dia d’escola. Barcelona. Timun Mas. 2004
- ALLANCÉ, Mireille d'. No, no i no! Barcelona: Corimbo, 2001.
- ASHBÉ, Jeanne. És hora de recollir! Barcelona: Corimbo, 2004.
- ASHBÉ, Jeanne. L'hora de banyar-se. Barcelona: Corimbo, 2004.
- BROWNE, Anthony. El meu pare. México, DF: Fondo de Cultura Económica, 2002.
- DUBOIS, Claude K. Fora bolquer! Barcelona: Corimbo, 2001.
- GUETTIER, Bénédicte. Em vesteixo i et menjaré. Barcelona: Corimbo, 2000.
- GUTMAN, Anne; HALLENSLEBEN, Georg. Els petonets. Barcelona: Joventut, 2003.
- OXENBURY, Helen. Al llit. Barcelona: Joventut, 1990.
- RAMOS, Mario. Mare! Madrid: Corimbo, 2004.
- ROSS, Tony. No vull anar a l'hospital! Barcelona: Cruïlla, 2001.
- SWOBODA, Annette. El xumet d'en Dudú. Barcelona: Joventut, 2002.
- VIDAL, Anna M.; COMELLA, M. Àngels; MARRO, Mercedes. N'hi ha per a tothom!: compartir. Barcelona: Cruïlla, 2003.
- ASHBÉ, Jeanne. Fins al vespre! Barcelona: Corimbo, 1998.
- DAMM, Antje. Pregúntame. Madrid: Anaya, 2003. ISBN 84-667-2724-8.
- GENECHTEN, Guido van. Amb els avis. Barcelona: Joventut, 2003.
- SANDERS, Alex. Què és això? Barcelona: Corimbo, 2001.
- LEWIS, Rose ; DYER, Jane. T'estimo amb bogeria. Barcelona: Serres, 2002.
- MACBRATNEY, Sam; JERAM, Anita (il.). Endevina com t'estimo. Madrid: Kókinos, 2002.
- SABRIÀ, Clara; PIÉROLA, Mabel. Els grans no em veuen. Barcelona: La Galera, 2000.
- ZENTNER, Jorge; TÀSSIES (il.). Menjapors. Barcelona: Destino, 2001. ISBN 84-9710-000-X. Tapa dura. Edició en català i castellà
D'altra banda, més concretament, el que jo buscava era que els nens fossin capaços de comparar l'activitat d'en Teo amb la seva pròpia, i ser capaços de valorar tant la seva escola, com les seves pròpies actuacions. Es tractaria de fomentar l'esperit de pertinença a un grup i a l'escola, i els vincles amb aquests.
-
Què pretén afavorir l’activitat:
- Establir i fomentar un vincle afectiu segur entre infants
- Començar a familiaritzar els nens amb les paraules i relacionar-les amb el seu significat.
- Facilitar un correcte desenvolupament del llenguatge en els infants.
- Ajudar als nens a entendre el món que els envolta i a superar les seves pors.
- Potenciar la capacitat d’observació, d’atenció i concentració dels nens
Graelles del conte
*La imatge
El millor detectiu de tots els temps contra el primer assassí mediàtic
*La cita
Els meus somnis perduraran en les marees del temps, perquè mentre hi hagi gent que busca la resposta en la llibertat, no moriran mai.
*La imatge
El millor detectiu de tots els temps contra el primer assassí mediàtic
*La cita
Els meus somnis perduraran en les marees del temps, perquè mentre hi hagi gent que busca la resposta en la llibertat, no moriran mai.
5. L'avaluació
La meva avaluació es basarà sempre en l’observació i en les preguntes que vagi fent als infants, ja que en cap cas hi ha res bé o mal fet, sinó que tot es mou entorn a les seves sensacions.
L'ideal en l'educació respecte a l'avaluació, és que l'alumne no ha de ni pot ser avaluat exclusivament des d'un punt de vista quantitatiu. La gran quantitat d'activitats a desenvolupar en els diferents continguts, com són les actituds i les habilitats, fan necessari el disseny de tasques, eines i estratègies per a avaluar-los des d'un punt de vista qualitatiu per a facilitar informació als alumnes i alumnes no només sobre el resultat de les tasques que han realitzat sinó sobre el procés que han seguit.
Una observació adequada de les diferents conductes i habilitats es mostra com una tècnica eficaç per a obtenir una informació qualitativa sobre les causes que les provoquen.
Les tècniques basades en l'observació són avantatjoses per dos aspectes fonamentals: en primer lloc perquè informa a l'alumne de la seva execució i els possibles errors i en segon lloc perquè pot efectuar-se durant tot el procés, ja que l'observació es realitza i qualsevol moment sobre les tasques d'aprenentatge.
El procés avaluatiu, com tots sabem abarca tres tipus de continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals, però la feta a partir de l'observació es mostra especialment eficaç en el cas dels continguts actitudinals i dels procedimentals.
Els objectius i continguts actitudinals van a ser avaluats mitjançant l'observació directa de les conductes dels alumnes/as, ja que aquestes es desenvolupen de forma natural i espontània. Les relacions entre els agents participants en una classe, alumnes/as i docent, i la pròpia activitat, que a priori no ha d'afavorir la inhibició d'aquests i si una major naturalitat. Les actuacions dels alumnes/as, proporcionaran múltiples conductes de caràcter actitudinal: la participació, la cooperació, la tolerància, el respecte als companys, al professor, al material i instal•lacions...
Les diferents habilitats i procediments motrius han de ser avaluades també mitjançant l'observació i registre de tot el que se succeeix simultàniament durant el desenvolupament de les mateixes i que seran la causa del resultat de l'acció.
*La imatge
Els Argonath, de El senyor dels anells.
*La cita
Quan mor un home? Quan és travessat per una bala? No. Quan pateix una malaltia? No. Quan es menja una sopa feta de fongs verinosos? No. Un home mor quan és oblidat!
L'ideal en l'educació respecte a l'avaluació, és que l'alumne no ha de ni pot ser avaluat exclusivament des d'un punt de vista quantitatiu. La gran quantitat d'activitats a desenvolupar en els diferents continguts, com són les actituds i les habilitats, fan necessari el disseny de tasques, eines i estratègies per a avaluar-los des d'un punt de vista qualitatiu per a facilitar informació als alumnes i alumnes no només sobre el resultat de les tasques que han realitzat sinó sobre el procés que han seguit.
Una observació adequada de les diferents conductes i habilitats es mostra com una tècnica eficaç per a obtenir una informació qualitativa sobre les causes que les provoquen.
Les tècniques basades en l'observació són avantatjoses per dos aspectes fonamentals: en primer lloc perquè informa a l'alumne de la seva execució i els possibles errors i en segon lloc perquè pot efectuar-se durant tot el procés, ja que l'observació es realitza i qualsevol moment sobre les tasques d'aprenentatge.
El procés avaluatiu, com tots sabem abarca tres tipus de continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals, però la feta a partir de l'observació es mostra especialment eficaç en el cas dels continguts actitudinals i dels procedimentals.
Els objectius i continguts actitudinals van a ser avaluats mitjançant l'observació directa de les conductes dels alumnes/as, ja que aquestes es desenvolupen de forma natural i espontània. Les relacions entre els agents participants en una classe, alumnes/as i docent, i la pròpia activitat, que a priori no ha d'afavorir la inhibició d'aquests i si una major naturalitat. Les actuacions dels alumnes/as, proporcionaran múltiples conductes de caràcter actitudinal: la participació, la cooperació, la tolerància, el respecte als companys, al professor, al material i instal•lacions...
Les diferents habilitats i procediments motrius han de ser avaluades també mitjançant l'observació i registre de tot el que se succeeix simultàniament durant el desenvolupament de les mateixes i que seran la causa del resultat de l'acció.
*La imatge
Els Argonath, de El senyor dels anells.
*La cita
Quan mor un home? Quan és travessat per una bala? No. Quan pateix una malaltia? No. Quan es menja una sopa feta de fongs verinosos? No. Un home mor quan és oblidat!
dimecres, 24 de febrer del 2010
4. Objectius generals i capacitats a desenvolupar
Els objectius generals que pretenc que assolim amb aquesta unitat didàctica són els següents:
• Ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.
• Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.
• Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d'empatia i col•laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.
• Observar i experimentar en l'entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.
• Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.
• Comprendre les intencions comunicatives d'altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.
• Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic.
• Crear un clima de seguretat, cofniança, amistat, col.laboració... dincs l’aula
• Establir uns vincles afectius segurs entre els infants.
D’altra banda les nou capacitats es desenvoluparan entorn als eixos següents:
_ Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma
1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la
coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes,
per actuar amb seguretat i eficàcia.
_ Aprendre a pensar i a comunicar
4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats
matemàtiques bàsiques.
5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i
situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
_ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
6. Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de
curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne
els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
_ Aprendre a conviure i habitar el món
8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la
resolució pacífica de conflictes.
9. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a
una autonomia personal, cap a la col•laboració amb el grup i cap a la integració social.
*La imatge
Imatge de Tokyo des de la Torre de Tokyo
*La cita
Les flors neixen, després es marceixen... Les estrelles brillen, algun dia s'extingeixen. Aquesta terra, el sol, les galàxies i fins al mateix univers algun dia també es destruiran. Comparat amb això, la vida de l'home no és més que un parpalleig, un escàs moment... En aquest escàs moment, les persones neixen, riuen, ploren, lluiten, són ferides, senten alegria, tristesa, odien algú, estimen algú. Tot en un sol moment, i després són abraçats per aquest somni etern anomenat mort .
• Ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.
• Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.
• Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d'empatia i col•laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.
• Observar i experimentar en l'entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.
• Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.
• Comprendre les intencions comunicatives d'altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.
• Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic.
• Crear un clima de seguretat, cofniança, amistat, col.laboració... dincs l’aula
• Establir uns vincles afectius segurs entre els infants.
D’altra banda les nou capacitats es desenvoluparan entorn als eixos següents:
_ Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma
1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la
coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una
imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes,
per actuar amb seguretat i eficàcia.
_ Aprendre a pensar i a comunicar
4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats
matemàtiques bàsiques.
5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i
situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
_ Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
6. Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de
curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne
els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
_ Aprendre a conviure i habitar el món
8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la
resolució pacífica de conflictes.
9. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a
una autonomia personal, cap a la col•laboració amb el grup i cap a la integració social.
*La imatge
Imatge de Tokyo des de la Torre de Tokyo
*La cita
Les flors neixen, després es marceixen... Les estrelles brillen, algun dia s'extingeixen. Aquesta terra, el sol, les galàxies i fins al mateix univers algun dia també es destruiran. Comparat amb això, la vida de l'home no és més que un parpalleig, un escàs moment... En aquest escàs moment, les persones neixen, riuen, ploren, lluiten, són ferides, senten alegria, tristesa, odien algú, estimen algú. Tot en un sol moment, i després són abraçats per aquest somni etern anomenat mort .
3. La meva proposta
La part principal de la meva unitat didàctica és l’activitat dels massatges entre els infants. Ho és per dues raons molt senzilles. Primer de tot perquè els massatges són segurament una de les millors maneres d’establir i crear uns bons vincles afectius. La segona raó, és perquè és l’activitat que se surt més d’allò que és habitual.
És a dir, les altres activitats, que són l’explicació de contes, cantar cançons i fer jocs, són habituals i ja es duen a terme d’una manera regular a l’aula, de manera que són com un complement.
He preparat aquestes activitats que desglossaré més endavant, perquè en elles s’afavoreix el contacte físic, la cura, l’atenció...
*La imatge
La sèrie més gran de tots els temps
*La cita
Quan algú et fereix...aprens a odiar, si fereixes a algú aconsegueixes que t'odiïn i que la culpa et turmenti...però hi ha vegades que gràcies a aquest dolor aprens a ser bo amb la gent, la gent madura gràcies a aquest dolor"
És a dir, les altres activitats, que són l’explicació de contes, cantar cançons i fer jocs, són habituals i ja es duen a terme d’una manera regular a l’aula, de manera que són com un complement.
He preparat aquestes activitats que desglossaré més endavant, perquè en elles s’afavoreix el contacte físic, la cura, l’atenció...
*La imatge
La sèrie més gran de tots els temps
*La cita
Quan algú et fereix...aprens a odiar, si fereixes a algú aconsegueixes que t'odiïn i que la culpa et turmenti...però hi ha vegades que gràcies a aquest dolor aprens a ser bo amb la gent, la gent madura gràcies a aquest dolor"
2. Introducció i justificació de la meva proposta
El vincle afectiu constitueix una part important del desenvolupament socio-afectiu de l’Infant. És el vincle emocional més fort de la primera infància, i el més important.
Els nens sempre estan buscant crear vincles afectius amb les persones que els envolten, i és gràcies a aquests vincles que aconsegueixen tenir l'estabilitat i la confiança en si mateixos que necessiten per a aprendre.
No obstant, quan es parla de vincles afectius, tothom rapidament pensa en els vincles entre els adults i els infants. Però què passa amb els vincles entre els mateixos infants?
Precisament l’escola bressol, i a l’escola en general, es comença a establir un dels vincles afectius més importants i que més influirà a la vida de les persones, la relació entre iguals (amistat)
La relació amb els iguals té una àmplia varietat d'efectes sobre la socialització dels nens/ es i en general en tots els aspectes del desenvolupament. Influeixen sobre l'adquisició d'habilitats socials: conducta prosocial, control de l'agressivitat, coordinació d'accions i punts de vista, etc. El grup d'iguals li aporta al nen una preparació per a adaptar-se i interactuar amb els altres, segons les mateixes estratègies que regiran la seva vida adulta. Les relacions entre companys són una preparació per a l'acompliment de futurs rols socials.
Contribueixen, també, a l'aparició de l’anomenada intel•ligència social. Aquesta aptitud és aquella que permet als nens aprendre a comprendre la conducta dels altres, realitzar atribucions cada vegada més correctes sobre sentiments, emocions, actituds, etc., i a aprendre a realitzar inferències sobre l'adequat o inadequat de la seva pròpia conducta pel que fa a l'altre.
D’altra banda, exerceixen una gran influència sobre les característiques de personalitat del nen. Per exemple, el ser acceptat o rebutjat pels companys influirà en l’autoconcepte, l'autoestima, etc.
En aquest sentit, el nen posa a prova dintre del grup les característiques de personalitat que ha desenvolupat dintre de la família, i si no pot “sobreviure” amb elles, les modificarà, adaptant-les al món que existeix fora de l'àmbit familiar.
Finalment exerceixen, també, una gran influència sobre el desenvolupament cognitiu, a través del que s'anomena conflicte socio-cognitiu. En general, es considera que un dels factors més importants que fa avançar el desenvolupament cognitiu és la possibilitat de confrontar els punts de vista propis amb els altres. Aquesta confrontació de punts de vista moderadament divergents és el que es denomina conflicte socio-congnitiu.
Justament el que vull aconseguir amb aquest seguit d’activitats és enfortir l’establiment d’uns vincles afectius segurs entre els infants que els ajudin en el seu desenvolupament.
*La imatge
Totoro. Màgia pura
*La cita
Res del que ens passa s'oblida malgrat que no ho poguem recordar
Els nens sempre estan buscant crear vincles afectius amb les persones que els envolten, i és gràcies a aquests vincles que aconsegueixen tenir l'estabilitat i la confiança en si mateixos que necessiten per a aprendre.
No obstant, quan es parla de vincles afectius, tothom rapidament pensa en els vincles entre els adults i els infants. Però què passa amb els vincles entre els mateixos infants?
Precisament l’escola bressol, i a l’escola en general, es comença a establir un dels vincles afectius més importants i que més influirà a la vida de les persones, la relació entre iguals (amistat)
La relació amb els iguals té una àmplia varietat d'efectes sobre la socialització dels nens/ es i en general en tots els aspectes del desenvolupament. Influeixen sobre l'adquisició d'habilitats socials: conducta prosocial, control de l'agressivitat, coordinació d'accions i punts de vista, etc. El grup d'iguals li aporta al nen una preparació per a adaptar-se i interactuar amb els altres, segons les mateixes estratègies que regiran la seva vida adulta. Les relacions entre companys són una preparació per a l'acompliment de futurs rols socials.
Contribueixen, també, a l'aparició de l’anomenada intel•ligència social. Aquesta aptitud és aquella que permet als nens aprendre a comprendre la conducta dels altres, realitzar atribucions cada vegada més correctes sobre sentiments, emocions, actituds, etc., i a aprendre a realitzar inferències sobre l'adequat o inadequat de la seva pròpia conducta pel que fa a l'altre.
D’altra banda, exerceixen una gran influència sobre les característiques de personalitat del nen. Per exemple, el ser acceptat o rebutjat pels companys influirà en l’autoconcepte, l'autoestima, etc.
En aquest sentit, el nen posa a prova dintre del grup les característiques de personalitat que ha desenvolupat dintre de la família, i si no pot “sobreviure” amb elles, les modificarà, adaptant-les al món que existeix fora de l'àmbit familiar.
Finalment exerceixen, també, una gran influència sobre el desenvolupament cognitiu, a través del que s'anomena conflicte socio-cognitiu. En general, es considera que un dels factors més importants que fa avançar el desenvolupament cognitiu és la possibilitat de confrontar els punts de vista propis amb els altres. Aquesta confrontació de punts de vista moderadament divergents és el que es denomina conflicte socio-congnitiu.
Justament el que vull aconseguir amb aquest seguit d’activitats és enfortir l’establiment d’uns vincles afectius segurs entre els infants que els ajudin en el seu desenvolupament.
*La imatge
Totoro. Màgia pura
*La cita
Res del que ens passa s'oblida malgrat que no ho poguem recordar
1. Benvinguda
Hola a tothom i benvinguts al meu bloc sobre un part de la meva estada de pràctiques a l'escola bressol!
Com molts ja sabreu, em dic Miquel, i estic fent 3r de la carrera de Magisteri d'Educació Infantil. Durant tot aquest curs estic anant de pràctiques en aquesta escola, i més concretament amb la classe del Gegant del Pi.
Durant la meva estada de pràctiques, he de dur a terme una petita unitat didàctica a l'aula. He volgut presentar-la d'aquesta forma perquè volia que vosaltres les famílies, també poguessiu gaudir i veure què han fet els vostres nens i nenes, i perque aquest format em resulta molt atractiu.
Com veureu, al bloc, primer de tot hi ha el que vindria a ser la part tèorica, que va dirigida a la meva tutora de pràctiques, i és diguem-ne d'alguna forma, la part més acadèmica. Més endavant erò, hi haurà els resultats de les activitats. La meva idea inicial era poder penjar-hi fotos i vídeos, però això em podria suposar un problema pel tema dels drets dels infants, de manera que malauradament no en penjaré, però d'alguna manera o altra (encara ho he de rumiar) tindreu fotos de les activitats.
A banda d'això, he penjat alguns videos interessants, cançons, enllaços, etc, per fer el bloc una mica més interessant i atractiu. També podreu observar que al final de cada entrada, hi ha una petita imatge i una frase. Si m'ho permeteu és una petita llicència meva, que no té gaire a veure amb el tema que ens ocupa però que m'agrada.
En principi de moment això és tot. Si voleu podeu deixar els vostres comentaris o suggeriments.
Ps: possiblement us preguntareu què vol dir el títol. Està en japonès, i vol dir "Records de l'escola bressol"
*La imatge
Praga, una ciutat treta d'un conte de fades
*La cita
Plorem pel lament d'un ocell però no per la sang d'un peix. Beneïts aquells que tenen veu.
Com molts ja sabreu, em dic Miquel, i estic fent 3r de la carrera de Magisteri d'Educació Infantil. Durant tot aquest curs estic anant de pràctiques en aquesta escola, i més concretament amb la classe del Gegant del Pi.
Durant la meva estada de pràctiques, he de dur a terme una petita unitat didàctica a l'aula. He volgut presentar-la d'aquesta forma perquè volia que vosaltres les famílies, també poguessiu gaudir i veure què han fet els vostres nens i nenes, i perque aquest format em resulta molt atractiu.
Com veureu, al bloc, primer de tot hi ha el que vindria a ser la part tèorica, que va dirigida a la meva tutora de pràctiques, i és diguem-ne d'alguna forma, la part més acadèmica. Més endavant erò, hi haurà els resultats de les activitats. La meva idea inicial era poder penjar-hi fotos i vídeos, però això em podria suposar un problema pel tema dels drets dels infants, de manera que malauradament no en penjaré, però d'alguna manera o altra (encara ho he de rumiar) tindreu fotos de les activitats.
A banda d'això, he penjat alguns videos interessants, cançons, enllaços, etc, per fer el bloc una mica més interessant i atractiu. També podreu observar que al final de cada entrada, hi ha una petita imatge i una frase. Si m'ho permeteu és una petita llicència meva, que no té gaire a veure amb el tema que ens ocupa però que m'agrada.
En principi de moment això és tot. Si voleu podeu deixar els vostres comentaris o suggeriments.
Ps: possiblement us preguntareu què vol dir el títol. Està en japonès, i vol dir "Records de l'escola bressol"
*La imatge
Praga, una ciutat treta d'un conte de fades
*La cita
Plorem pel lament d'un ocell però no per la sang d'un peix. Beneïts aquells que tenen veu.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
