He participat a l'obra de Sant Jordi de l'AMPA!

He participat a l'obra de Sant Jordi de l'AMPA!
Cliqueu a la imatge per veure una presentació de l'obra

divendres, 30 d’abril del 2010

9.1. Activitat 4. Els massatges. Resultats i valoracions (part 1)

Aquesta primera presa de contacte m’ha servit sobretot per a aprendre de cara a les posteriors sessions.

Abans de fer l’activitat he repartit els càrrecs d’avui. El primer que he fet ha estat mostrar als infant què havia portat. Quan han vist les plomes s’han posat molt contents. Llavors els he explicat que amb aquest plomes ens faríem un petit massatge per la cara i els braços, tot escoltant una música relaxant, i que per tant havíem d’estar assegust, en silenci i si volien amb els ulls tancats. Quan he posat la música he anat un per un passant una mica la ploma per les seves cares a tall d'exemple . Quan he acabat jo, he preguntat si algú ho volia fer. Molts ho volien fer, i he hagut de triar-ne un. He triat un nen que habitualment és tímid per a participar d’aquestes coses, i m’ha sorprés que es prestés com a voluntari. Tot i això al final li ha pogut la vergonya i només ha fet fins a la meitat de la rotllana i acompanyat per mi. La segona meitat de la rotllana l’ha fet un altre infant.

Un cop això he explicat que donaria unes plomes a cadascú i que podien fer un massatge als seus companys. Al principi la cosa rutllava bé, ja que si bé alguns no feien el massatge a un company, com a mínim s’el feien a si mateixos o a l’Esther i un servidor. Al cap d’una estona, com és normal, ha començat a dispersar-se i esverar-se i hem hagut de parar per a fer una altra activitat.

He trobat molt encertat el primer torn que he fet jo, perquè així els he permés veure com s’havia de fer més o menys.

El principal error que he comès ha estat fer-ho amb ells asseguts a la cadira, ja que és el costum de fer-ho així cada dia i tampoc creia que fos necessari estar al terra asseguts. Necessari tampoc ho és, però sí millor per comoditat.

Com que avui ho he fet amb plomes, n’he donat una a cada infant. No sé si hauria estat millor no donar-ne a tots. El problema que hi ha hagut amb el fet de donar-ne una a cadascun és que alguns infants s’han quedat jugant amb la seva pròpia, enlloc de fer el massatge als altres infants. Per la seva banda si no els hi arribo a donar una a cadascú, potser s’haurien estat barallant per aconseguir-ne una, però hauria aconseguit que estiguessin més pendents de l’activitat ni que fos pel simple fet de poder agafar la ploma. A més, com que s’haurien format grupets, potser m’haurien estat més fàcils de controlar. A la propera sessió no donaré un element a cada infants i veuré com surt la cosa i em decantaré per una opció o una altra.

Com ja he dit alguns dels infants s’han limitat a fer-se el massatge a ells mateixos, cosa que evidentment en cap cas m’ha semblata malament ni he intentat corregir. Aquesta és també una bona manera d’explorar i conèixer el seu cos i les seves sensacions.

Hi ha hagut el problema que alguns dels infants són massa gelosos de si mateixos, i no els hi feia res que fos jo qui els hi fes el massatge, però en canvi no volien que ho fes un altre company.

D’altra banda, també hi ha hagut força infants que ens han vingut a fer massatges amb les plomes a mi i a l’Esther. Ho trobo lògic, perquè és una forma de demostrar-nos l’estima i buscar l’aprovació d’allò que fan. En cap cas tampoc ho he corregit, perquè aquest és també un dels objectius que cerco, que més enllà d’enfortir els vincles amb els altres infants, se sentin orgullosos de si mateixos i amb l’autoestima alta per haver fet alguna cosa maca pels altres.

De cara a la propera sessió, explicaré una mica més com fer o què es pot fer amb l’objecte que els poso a disposició, Avui no ho he fet, perquè no he cregut convenient fer-ho, ja que creia que amb l’exemple general n’hi hauria prou, i que fer passar una ploma pels braços i la cara, tampoc requeria gaire explicació.

Pel que fa als objectius que m'havia proposat, trobo que sobretot s'han acomplert els de descoberta de l'entorn natural i social, que d'altres banda eren els principals, ja que els altres quedaven en un pla més secundari, sobretot els de l'àrea d'intercomunicació i llenguatge. Que no fossin principals, en cap cas vol dir que no s'hagin assolit ni molt menys, si bé és cert, que no ha estat poassible en un nombre tan gran.



*La imatge

Un altre any serà.

*La cita
Si coneixes els altres i et coneixes a tu mateix, ni en cent batalles correràs perill; si no coneixes els altres, però et coneixes a tu mateix, perdràs una batalla i en guanyaràs una altra; si no coneixes als altres ni et coneixes a tu mateix, correràs perill en cada batalla.

dimarts, 27 d’abril del 2010

9. Activitat 4. Els massatges

Duració de l’activitat: Cada dia, durant uns 10 minuts, en el moment que nosaltres volguem.
Material necessari per l’activitat: Depèn del dia, però bàsicament, música relaxant, pilotes, mocadors, roba, crema...
De què tracta l’activitat i com dur-la a terme:
L’activitat consisteix en què el nens es facin massatges entre ells. Els nens es poden col.locar per parelles, que és el més habitual, o en grups de tres, de manera que es pugui anar fent un massatge per diferents parts del cos. Òbviament, primer de tot, els hi ensenyaríem com fer-ho, per tal que, tot i que és difícil, no es facin mal, ja que cal una miqueta de pràctica si es vol que sigui una activitat regular.
El primer que faríem, tot i que és opcional seria crear un ambient de relaxació. A això hi pot ajudar molt la música, des de fragments de música clàssica, fins a sons de la naturalesa. Podríem recomanar moltes cançons de música clàssica, però en fem dues concretes, una el Bolero de Ravel, de Maurice Ravel, i una altra el Cànon de Pachelbel, de Johann Pachebel.
Després d’això, els nens es col.locarien en posició, un a terra estirat, i l’altre assegut al seu costat, o be asseguts en cadires un davant de l’altre, o els dos asseguts a terra... A partir d’aquí el nen el nen començaria a fer massatges: al cap, als braços, les cames, la panxa... Les primeres vegades, els massatges es farien seguint sempre les indicacions del mestre, però a mesura que anessin agafant més traça, els nens podrien fer els massatges de forma lliure

Què pretén afavorir l’activitat:
Els exercicis de psicomotricitat contribueixen a què els nens estableixin en les escoles els vincles afectius necessaris per al seu desenvolupament. Aquests vincles naixien abans de forma natural en l'entorn familiar, però ara, amb l'inici primerenc en les escoles i guarderies, és aquí on s'ha de contribuir al fet que el nen assenti aquests vincles mitjançant les diferents pràctiques com els massatges. Aquests afectes ajuden el nen a saber que és allò important en el seu interior, cosa que li facilita començar a crear coneixements.
El cos és una eina per a conèixer, però també és un coneixement en sí. Per això, és fonamental que els alumnes coneguin el seu cos, en tinguin consciència com a propi i el dominin, perquè això els permetrà dominar i transformar el seu entorn.
A més dels vincles afectius i emocionals, el massatge infantil ofereix beneficis fisiològics. Aquestes són algunes de les repercussions mes positives en l'organisme del petit:
• Sistema immunològic: Sovint es vincula l’estrès i la inseguretat emocional amb una disminució de les defenses de l'organisme, per aquest motiu l'acció relaxant del massatge ajuda a enfortir-les.
• Sistema gastrointestinal: els massatges poden contribuir a l'alleugeriment de les molèsties i incomoditats.
• Sistema muscular: el massatge dissol nusos de tensió tant física com emocional.
No oblidem que un bon estat físic, repercuteix també en l'estat psíquic i mental.
A més aquest tipus de practiques ajuden a millorar considerablement la concentració i el comportament a classe, ja que l’atmòsfera es converteix en més tranquil•la i els nens es porten millor.
Però no solament a l'aula repercuteixen els massatges. A casa succeeix el mateix. Els nens poden fer també els massatges a casa als seus germans o pares, cosa que ajudarà a la seva autoestima, ja que se sentiran orgullosos de poder realitzar una cosa bonica i útil per altres persones .



*La imatge

El Canigó vist des de Marsella. En realitat aquesta imatge no és possible. Es tracta d'una il.lusió creada a partir del mar.

*La cita
Els mort no desitjen la venjança, sinó la felicitat d'aquells que viuen i estimen

dimarts, 20 d’abril del 2010

8.1. Activitat 3. Els Jocs. Resultats i valoracions

Avaluar i valorar aquesta activitat no és quelcom senzill, ja que l'activitat és totalment diferent a les altres. Primer de tot perquè en cap cas és una activitat dirigida, i com a molt el meu paper és simplement d'acompanyament. I segon, perquè en aquest cas no hi ha cap tipus de producció final que et permeti veure què s'ha fet, ni tu prèviament esperes que els infants hagin d'acabar fent això o allò altre.

Durant el curs havia anat observant que a l'hora del joc, no hi havia gaire interacció entre els infants, i com ja vaig comentar, eren capaços d'estar jugant en el mateix racó i al mateix moment, però cadascú pel seu propi compte i sense que n'hi hagués cap tipus de relació. Quan vaig idear la unitat didàctica, no ho vaig fer pensant a solucionar això, però em vaig adonar, que podria ser una oportunitat per aconseguir el desenvolupament d'aquest joc col.lectiu.

Això, ho vaig pensar fa potser un parell de mesos, i en aquest perdíode de temps els infants com és lògic han evolucionat, i ja en són uns quants aquells que ja juguen entre ells. També s'hauria de diferenciar entre el joc al pati i el joc dins l'aula. A fora, és diferent, ja que allà sí que s'hi duu a terme una major interacció en el joc, mentre que a l'aula, potser sí que havia d'acompanyar una mica més el joc perquè d'altra banda no havien copsat "com s'havia de fer". En aquest punt m'estic referint al racó de la botiga. Els infants es limitaven a anar-hi amb una carro i una bossa i omplir-los, deixant de vegades els diners i de vegades no. Només quan anàvem a comprar l'Esther o jo, es produïa una autèntica "compra", ja que anàvem a qui feia de botiguer li demanàvem què volíem i pagàvem.

Per tant, hi havia dies que el que feia era que quan tenia un grupet d'infants amb mi els hi deia d'anar a jugar a la botiga i si hi anàvem, doncs jo organitzava una mica la cosa i explicava que havia de fer cadascú. I sortia molt bé, perquè demanaven les coses, el botiguer els hi donava, pagaven allò que compraven...

Com ja he dit, a fora, la cosa és diferent. Ells sols juguen per parelles o en grups amb allò que troben a la seva disposició. Per tant aquí l'únic paper que jo tenia era el de triar el material i posar-lo a la seva disposició. Bàsicament treia caixes de cartró, caixes de fruita (que totes dues m'anaven bé per preparar un altre treball) i elements més típics com pilotes o eines pel sorral.

Finalment, de vegades quan m'assec al banc a descansar, se m'acosten alguns infants, i de vegades els hi pregunto si volen que faci l'arri arri o l'escarbat bum-bum. La majoria em diuen que sí, i quan els altres infants venen, doncs també ho volen i col.laboren a l'hora de fer l'escarbat bum-bum o fins i tot s'el fan entre ells.

En definitiva, podríem dir que estic molt content d'aquesta activitat, si és que en podem dir així, perquè no deixa de ser fomentar i posar a disposició dels infants, potser de manera un pèl més directa, allò que ells ja fan habitualment. Sense oblidar que els objectius que tenia previstos d'assolir, s'ham acomplert.



*La imatge

Feliç Sant Jordi

*La cita
Aquest món tant gran t'ofereix la llibertat i possibilitat d'escollir la teva propia vida. I si agafes per mestre el somni interminable, no hi renuciis mai! Ves cap a la meta que creguis que has d'anar!

dilluns, 19 d’abril del 2010

8. Activitat 3. Els jocs

Duració de l'activitat: Indeterminada
Material necessari per l'activitat:Material variat depenent dels jocs que es posen en pràctica, pilotes, cordes, caixes de plàstic, caixes de cartró, peces de fusta i de construcció, matalassos, jocs educatius, jocs de taula, ...
De què tracta l’activitat i Com dur-la a terme: Compartir jocs permet interactuar, divertir-se, aprendre i demostrar actituds, tot afavorint no només el vincle afectiu, sinó també el desenvolupament d’habilitats dels infants
Així doncs, es tracta de posar a disposició dels infants (mai obligar a fer), un sèrie de materials per afavorir i potenciar el joc per parelles o en grups. D’aquesta manera cada dia, i en un moment diferent (entrada al matí, sortida al pati, etc.), prepararem diferents materials amb la intenció de promoure jocs diferents. Per exemple:
- Treballar jocs a l’aire lliure, amb materials com ara pilotes, cordes, caixes i matalassos, jocs psicomotrius que impliquin activitat en parelles o en grup. Parlem d’activitats habituals com jugar al tren o a pilota, però també d’altres com ara:curses o el joc d’estirar la corda.
- El joc simbòlic
- Jocs de construcció

Què pretén afavorir l’activitat:
  • Enfortir el vincle afectiu entre infants
  • Començar a familiaritzar els nens amb nous jocs i a compartir moments lúdics.
  • Desenvolupar la capacitat creativa i expressiva, concebint el joc com a canal de comunicació.
  • Desenvolupar la capacitat d’imitació i de creativitat.
  • Fomentar un ambient lúdic, participatiu i espontani.
  • Potenciar l’autoestima i l’autoconcepte dels infants.

Graelles per àrees

*La imatge

Els Pets. Agost

*La cita
Molts que viuen mereixen la mort, i molts que han mort mereixen la vida. Pots retornar a la vida? Llavors no tinguis pressa per adjudicar mort o judici, doncs ni el més savi coneix el final de tots els camins

dimarts, 6 d’abril del 2010

7.1. Activitat 2. Les cançons. Resultats i valoracions

Com ja vaig explicar, l'activitat 2 consistia a cantar algunes cançons escollides especialment perquè hi hagués una interacció entre els infants i d'aquesta manera enfortir els seus vincles afectius. Hi havia cançons en les quals la interacció sí que consisitia en una participació conjunta entre ells, però hi havia alguna altra en la qual aquesta només consistia a ser capaç de passar-li l'objecte al company amb tot tipus de normalitat sabent que s'ha acabat el teu torn.

Les 4 cançons que he treballat són les següents, de les quals us en deixo un enllaç.
El gall i la gallina
Si fos ocellet
Xim xim xim
Peix Peixet

D'altra banda vaig fer servir el següent material:
-Vaig guardar-ho i presentar-ho tot dins una capsa
-Titelles d'un gall i una gallina fetes a partit uns guants de làtex
-Una capsa amb gotes de pluja enganxades amb fil
-Un ocell de paper
-Un peix de paper enganxat a una palleta siumulant una canya de pescar



Amb aquesta activitat estic més content perquè ha sortit més o menys com jo esperava. M'he trobat més còmode fent això, perquè explicar contes no és encara un dels meus forts, i a més crec que als infants els hi agradat més.

De nou el defecte principal que m'he trobat és que no els he donat tota la llibertat que caldria, o dit d'una altra manera, potser tot anava massa dirigit per mi. M'imagino que el fet que el pràcticum no deixi de ser una forma d'avaluació no autoimposada, et fa estar pendent que les coses surtin a la perfecció, cosa que fa perdre l'espontaneïtat que segurament en altres casos sí que tindria.

En el que he notat més que als infants els hi agradava més aquesta activitat ha estat que, a banda que visualment era més atractiva, tenien més ganes de participar, i malauradament pel temps (no per la seva manca, sinó perquè una durada excessiva acaba sent avorrida per a ells) no tothom ha pogut fer de tot.

Passem a analitzar les cançons de manera individual.

El gall i la gallina: Ha estat la que m'ha agradat més, ja que els nens han assumit molt ràpidament què havien de fer, i s'ha produït la interacció que buscava entre ells. He tingut algun petit problema amb el material, ja que tal i com ho havia pintat, els colors no s'acabaven de veure bé, i als nens en un principi els ha costat reconèixer què eren les dues titelles.

Pei Peixet: Aquesta no m'ha acabat de sortir bé perquè segurament l'enfocament no era el correcte i no hi havia massa interacció entre els infants. L'hauria d'haver preparat millor o fer-la d'una altra forma.

Si fos ocellet: Estic satisfet de com ha quedat la cançó. No ha sortit del tot com jo volia, però al final ha quedat bé, ja que els infants que són més cantaires n'han participat de forma molt activa, tot i que costava que entenguessin què havien de fer. Aquí no sé si hauria d'haver fet una explicació prèvia, però dubtava que l'arribessin a entendre i no volia avorrir-los, i he optat per anar guiant-los sobre la marxa.

Xim xim xim: Aquí he tingut un problema amb el material, i és que els fils s'han entortolligat i llavors no ha quedat tan bonic com havia de ser. Tot i així crec que als infants els hi agradat molt el primer cop que ho fet jo, i després també tenien interés per sortir a fer-ho ells.

En resum podríem dir que estic força content, ja que a més, els objectius que m'havia plantejat en la majoria de casos, s'han acomplert, sobretot en el tema d'actituds, que d'alguna manera és que podia avaluar de manera més eficient i clara.




*La imatge

Com m'agraden els barrufets. I quin català més perfecte que tenien!

*La cita
La més gran traïció és la que els ulls no poden veure