8.1. Activitat 3. Els Jocs. Resultats i valoracions

Avaluar i valorar aquesta activitat no és quelcom senzill, ja que l'activitat és totalment diferent a les altres. Primer de tot perquè en cap cas és una activitat dirigida, i com a molt el meu paper és simplement d'acompanyament. I segon, perquè en aquest cas no hi ha cap tipus de producció final que et permeti veure què s'ha fet, ni tu prèviament esperes que els infants hagin d'acabar fent això o allò altre.

Durant el curs havia anat observant que a l'hora del joc, no hi havia gaire interacció entre els infants, i com ja vaig comentar, eren capaços d'estar jugant en el mateix racó i al mateix moment, però cadascú pel seu propi compte i sense que n'hi hagués cap tipus de relació. Quan vaig idear la unitat didàctica, no ho vaig fer pensant a solucionar això, però em vaig adonar, que podria ser una oportunitat per aconseguir el desenvolupament d'aquest joc col.lectiu.

Això, ho vaig pensar fa potser un parell de mesos, i en aquest perdíode de temps els infants com és lògic han evolucionat, i ja en són uns quants aquells que ja juguen entre ells. També s'hauria de diferenciar entre el joc al pati i el joc dins l'aula. A fora, és diferent, ja que allà sí que s'hi duu a terme una major interacció en el joc, mentre que a l'aula, potser sí que havia d'acompanyar una mica més el joc perquè d'altra banda no havien copsat "com s'havia de fer". En aquest punt m'estic referint al racó de la botiga. Els infants es limitaven a anar-hi amb una carro i una bossa i omplir-los, deixant de vegades els diners i de vegades no. Només quan anàvem a comprar l'Esther o jo, es produïa una autèntica "compra", ja que anàvem a qui feia de botiguer li demanàvem què volíem i pagàvem.

Per tant, hi havia dies que el que feia era que quan tenia un grupet d'infants amb mi els hi deia d'anar a jugar a la botiga i si hi anàvem, doncs jo organitzava una mica la cosa i explicava que havia de fer cadascú. I sortia molt bé, perquè demanaven les coses, el botiguer els hi donava, pagaven allò que compraven...

Com ja he dit, a fora, la cosa és diferent. Ells sols juguen per parelles o en grups amb allò que troben a la seva disposició. Per tant aquí l'únic paper que jo tenia era el de triar el material i posar-lo a la seva disposició. Bàsicament treia caixes de cartró, caixes de fruita (que totes dues m'anaven bé per preparar un altre treball) i elements més típics com pilotes o eines pel sorral.

Finalment, de vegades quan m'assec al banc a descansar, se m'acosten alguns infants, i de vegades els hi pregunto si volen que faci l'arri arri o l'escarbat bum-bum. La majoria em diuen que sí, i quan els altres infants venen, doncs també ho volen i col.laboren a l'hora de fer l'escarbat bum-bum o fins i tot s'el fan entre ells.

En definitiva, podríem dir que estic molt content d'aquesta activitat, si és que en podem dir així, perquè no deixa de ser fomentar i posar a disposició dels infants, potser de manera un pèl més directa, allò que ells ja fan habitualment. Sense oblidar que els objectius que tenia previstos d'assolir, s'ham acomplert.



*La imatge

Feliç Sant Jordi

*La cita
Aquest món tant gran t'ofereix la llibertat i possibilitat d'escollir la teva propia vida. I si agafes per mestre el somni interminable, no hi renuciis mai! Ves cap a la meta que creguis que has d'anar!