He participat a l'obra de Sant Jordi de l'AMPA!

He participat a l'obra de Sant Jordi de l'AMPA!
Cliqueu a la imatge per veure una presentació de l'obra

dijous, 13 de maig del 2010

10. Activitat 1. El conte (part 2). Resultats i valoracions

Els resultats generals que vaig obtenir de l'activitat dels massatges (bons però no tant com m'esperava), van fer que decidís fer una sessió menys de massatges i fer alguna altra activitat. Per això vaig triar llegir un conte, perquè és un dels meus punts febles que he de millorar, i tenia ganes d'explicar-ne un.

Vaig decidir explicar-ne un titulat De què té por el ratolí. És un llibre en el qual s'expliquen les pors que té un ratolí (que en alguns casos coincideixen amb les dels infants). Vaig decidir explicar aquest perquè volia que els infants parlessin una mica d'allò que els fa por, i que s'expressessin en aquest sentit i en poguèssim parlar.



Tot això està relacionat també amb els vincles afectius, perquè parlar d'aquests temes no sempre és senzill, i fa falta confiar en les persones amb les quals estàs, per a poder parlar obertament d'aquest tema que moltes vegades queda restringit a l'àmbit privat.

És evident que estem parlant d'una activitat feta amb infants de 2-3 anys i per tant no podem esperar que ens diguin que tenen agorofòbia, però sí que ens expliquin que li tenen por als bitxos perquè piquen, què fan quan tenen por (anar a buscar els pares), o què s'ha de fer per evitar quedar-se sol i perdre's (una de les pors del ratolí).

L'experiència que vaig tenir amb l'altra explicació del conte, i els errors que vaig cometre, em van servir per a, crec jo, fer-ho millor aquesta vegada. Així per exemple, el dibuix ha estat visible en tot moment, i he deixat que s'expressessin tot el que volguessin.

Pel que fa al tema d'expressar les seves pors, a mesura que anaven sortint alguna de les pors del ratolí, els hi preguntava si ells la compartien, i ells m'anaven responent. Al final de tot, he tornat a preguntar què era allò del qual tenen més por. Primer li he comentat a l'Esther que ens ho digués ella, i després he estat jo qui ha dit que tinc por a les alçades, a grans concentracions d'aigua i a les abelles.

Sabia molt bé que el primer nen que respongués, i quina fos la seva resposta, marcaria la tendència de les altres, o dit d'una manera, si el primer infant deia que tenia por a la foscor, tots dirien el mateix. I així va ser. A més a més l'opinió del primer es va veure afectada per quelcom que ens havia passat a primera hora, i és que va entrar una mosca de mida considerable a l'aula, i hi va haver infants que es van espantar. Per tant, van dir que els feien por els bitxos.

D'altra banda vull parlar sobre el conte, ja que trobo que és molt interessant.
El llibre s’obre amb la presentació de l’autora, que ens explica que “tothom té por d’alguna cosa” i que aquest llibre ens vol ajudar a superar-les. Per això, a cada pàgina ens presentarà una fòbia a alguna cosa i ens deixarà un espai perquè escribim, dibuixem o hi enganxem tot allò que ens ajudi a superar les nostres pors. Ja en aquesta primera pàgina veiem com es mira el text un ratolí amb un llapis. El ratolí és, de fet, qui fa servir aquest espai en blanc per parlar de les seves pors, així que ens trobem que el llibre... ja l’han fet servir!

Aquest ratolí ha seguit els consells de l’autora i ha dibuixat, escrit i enganxat les seves pors a les pàgines del llibre, a més de rossegar-lo, és clar. Fòbies reals (com l’aracnofòbia o la teratofòbia) i altres de no tant (com la no-sé-on-sóc-fòbia) tenen cadascuna la seva pàgina dedicada. I sí, hi ha un espai perquè en parlem, però per totes les pàgines es passeja el ratolí amb el seu llapis omplint-ho tot de gargots i explicant què li fa por: les aranyes, els gats, l’aigua, perdre’s, tenir un accident... por de tot (panofòbia!). Al final, però, la millor ajuda serà veure que, per petit i indefens que sigui, hi ha algú que té por d’ell!

Estic molt content de com ha anat, ja que crec que jo he estat molt millor com a mestre, i això s'ha notat en el "rendiment" dels infants, que han estat més atents durant més estona, i han participat de manera més activa i amb llibertat, i han estat capaços d'expressar-se obertament i explicant allò que sentien.

Finalment pel que fa als objectius, si ja en la primera sessió de contes, s'havien acomplert gairebé tots, en aquest cas podríem dir el mateix o fins i tot anar un punt més enllà, ja que tot ha sortit millor.



*La imtage

Ja ho deia Freddy Mercury en una cançó: It's a kind of magic...

*La cita
Siguin quins siguin els teus sentiments, et pertanyen només a tu, i mai seran iguals als de ningú altre, malgrat que concordin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada