El primer que he fet ha estat que avui no faríem la rotllana asseguts a la cadira, sinó asseguts al terra, per tenir més espai i no haver de moure les cadires després. Però he comés dos errors. El primer ha estat subsanat ràpid, i era que jo també m’havia assegut al terra, i era millor estar més elevats que ells, perquè així mai perden de vista el referent que és l’adult.
El segon ha estat que els hi he donat llibertat per seure on volguessin en lloc de col.locar-los jo. D’aquesta manera hi ha hagut problemes per guanyar la posició, buscar un lloc millor, etc. Els nens més espavilats es buscaven la vida, però els altres perdien l’interés i es posaven a fer una altra cosa.
Si l’altre dia tenien un objecte per a cadascú, avui només n’hi havia un per a cada dos. Ho he fet així, perquè la darrera ocasió, el fet que en tinguessin tots un, va fer que no hi hagués tanta interacció com jo m’esperava. I en cert punt ha estat positiu, perquè trobo que sí que hi ha hagut una major interacció entre els infants. Però per altra banda se m’ha girat una mica en contra. Ho dic perquè hi ha nens que sí que tenen la capacitat i saben compartir les coses i esperar el seu torn, però en canvi hi ha d’altres que no, i distorsionaven el funcionament de l’activitat ja que constantment volien tenir l’esponja i quan la tenien costava que la deixessin anar, s’enfadaven...
D’aquesta manera, com és normal, tenia dos grups, aquells que havien comprés en què consistia l’activitat i s’ho passaven bé i gaudien fent-la, i els altres que l’únic que volien era poder tenir l’esponja a les mans.
Això ha provocat que estés més centat a controlar aquells que no participaven correctament de l’activitat que aquells que sí. En aquests casos el que s’hauria de fer és centrar-se en aquell que ho fan bé per mirar d’engrescar els altres, però en la meva situació és difícil, ja que el fet que això no deixi de ser una avaluació per nosaltres, provoca que mirem sempre que tot surti a la perfecció. En aquest sentit, no ha passat, per exemple que els nens que no participaven no molestessin els altres i els poguessis deixar a la seva, sinó que afectaven el funcionament dels altres. Per tant era una situació complicada de resoldre.
A banda d’això, el que he fet avui també, ha estat baixar les persianes per crear un ambient més relaxat.
La cosa ha estat senzilla. Realment va ser positiu fer una activitat similar l’altre dia, perquè en tot moment sabien què havien de fer. Tot i així, després de repartir els càrrecs, he preguntat si recordaven què havíem fet l’altre dia amb les plomes, i he explicat que avui faríem el mateix però amb esponges, i m’he limitat a dir les diferències que hi havia entre tots dos dies.
En fi, estic més content que la setmana passada, perquè aquest cop sí que hi ha hagut en molts casos una veritable interacció, i unes ganes de fer el massatge al company i ajudar-lo. En aquest sentit, com es veurà a les fotos, hi havia nens que realment estaven relaxats.
Pel que fa als objectius, ha passat el mateix que en l'anterior sessió de massatges.
*La imatge
En futbol no va poder ser, però sí en basket. Campions d'Europa!
*La cita
Els micos són massa bons com perquè l'home pugui descendir d'ells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada