12. Cloenda. Valoracions finals.

El primer de tot que hem de fer és separar l’experiència general viscuda durant tot el curs, i aquella relacionada amb la posada en pràctica de la unitat didàctica.

Primer parlaré una mica sobre la meva estada en general. Més o menys ja ho vaig comentar en les conclusions del pràcticum III, però m’hi refermo. Tota aquesta experiència ha esta molt profitosa perquè m’ha servit de presa de contacte amb tot un món que fins ara m’era del tot desconegut.

Un món on a tota la tasca educativa se li suma una nova vessant assistencial, que sí bé és necessària en tota la vida educativa dels infants, a aquestes edats agafa un paper molt més important.

Aquest aprenentatge d’aquesta tasca, com ja he dit més assistencial, crec que m’ha ajudat a fer-me, no tan sols millor mestre, sinó també millor persona, més madura, adulta i completa. En definitiva per estar més preparat que mai per al meu futur, ja sigui en el món educatiu, o en la vida en general.

Pel que fa les valoracions de la meva unitat didàctica, evidentment no pretenia que en aquesta meva primera experiència amb infants d’EB tot sortís perfecte, perquè això podria voler dir 3 coses: que tinc molta sort (descartat), que en realitat sóc un geni (descartat), que les mes expectatives són molt baixes (descartat). Així doncs, en aquest cas, allò que ens han dit al llarg de la vida en moltíssimes ocasions, que cal i s’ha d’aprendre dels errors, en el meu cas ha estat totalment cert.

De fet, deixant de banda que les activitats hagin sortit millor o pitjor, d’allò que estic més satisfet de la meva actuació, és la capacitat que he tingut, com a mínim a mitja termini, de canviar les coses que no havien sortit bé, i aprendre’n d’elles, per a millorar en la següent ocasió. I això s’ha vist clarament en les activitats dels massatges en les quals m’he anat quedant amb allò bo i canviant el que no havia sortit bé, fins a donar amb la tecla adequad i fer una activitat al nivell de les expectatives que m’havia creat.

Que d’alguna forma no m’hagi rendit amb l’activitat i l’hagi intentat dur a terme fins el final malgrat els entrebancs, no vol dir que només em quedi amb això. M’he reafirmat en alguns dels meus defectes. El primer d’ells, que d’altra banda em preocupa relativament perquè entenc que d’alguna forma s’assoleix amb la pràctica i l’experiència, és tenir la capacitat de reflexió i millora que he demostrat però de manera més immediata, és a dir, ser capaç de canviar el rumb d’una activitat en el mateix moment que es duu a terme o ser capaç d’improvisar. D’altra banda, com ja he dit, era complicat, perquè com a estudiants i persones avaluades, tenim una mica en ment que s’ha de fer allò, allò i allò altre que tens planejat perquè l’activitat surti com tu vols i tens escrit en un paper.

Un altre defecte seria el fet tenir més traça amb alguna habilitat concreta com explicar contes.

Jo a mi mateix em faig una pregunta. Coneixent els resultats a posteriori, tornaria a fer aquesta unitat didàctica amb infants d’aquesta edat? La resposta és complicada. La idea de la unitat didàctica segurament sí, la manera de fer-la segurament no. I la raó és senzilla. El referent que jo tenia d’aquestes activitats, era haver-la vist realitzar amb infants de P3. Per tant, vaig pensar que adaptada una mica, amb infants d’un any menys, també seria totalment factible.

Precisament aquest ha estat potser un dels errors més grans que he comés, que tot i estar amb nens de 2-3 anys i conèixer en la majoria dels casos les habilitats i capacitats generals, creure que en casos concrets com en el de les activitats que havia pensat, podrien “rendir” com infants de 3-4 anys. S’ha vist que en alguna activitat sí que ha estat possible, en d’altres no amb alguns infants i amb d’altres sí. Falta saber fins a quin punt si amb el “jo del futur” amb més recursos i habilitats fruit de l’experiència, l’activitat, plantejada de la mateix manera, hauria sortir millor.

Ara però, el referent que tinc és ja amb infants de l’edat, i per tant en el cas de tornar-la a plantejar, la cosa seria diferent, ja que partiria d’una experìencia prèvia, pròpia i adequada, i m’aventuro a dir que tot sortiria millor.

Pel que fa als objectius generals que m’havia plentejat al principi de tots, si hi fem una ullada, crec que dels 8 que hi havia, 5 com a mínim s’han acomplert gairebé al 100%, per tant en aquest sentit estic molt content. Sense oblidar aquells que de manera més concreta en plantejava a cada activitat i he anat comentant de manera general a cada valoració de la sessió.

En definitiva, en cap cas m’ofusco perquè els resultats no hagin estat potser tan bons, o més que bons, similars a la meva previsió inicial, ja que com he dit abans, és la meva primera experiència, i no es pot pretendre fer-ho tot bé a la primera, i sempre hi ha coses que surten bé, i d’altres que no, i l’important és quedar-se amb les bones i aprendre’n de les dolentes per millorar i poder dur a terme dia a dia una pràctica educativa millor.

I això és amb el que em quedo. He aprés molt al llarg de tot el curs i les experiències viscudes, també amb la posada en pràctica de la meva unitat, i el més important, que m’he divertit preparant les coses, fent-les,i gaudint-les amb els infants, al mateix temps que ells també les gaudien.

Per acabar vull donar les gràcies primer de tot a tot el personal de l’escola per haver-me tractat com un més des del primer dia, per haver-me ajudat sempre que ho necessitat i per hver contribuït de forma decisiva a la meva formació. També vull donar les gràcies a les famílies dels infants, per haver confiat en mi, explicar-me coses i en definitiva deixar-me ser partícep del creixement i desenvolupament dels seus fills i filles. I finalment també donar les gràcies a l’Agnès, per haver-me donat en tot moment llibertat per fer allò que crèiem convenient, per la seva comprensió, flexibilitat, i en general per haver-me tutoritzat tan bé i ser capaç de posar èmfasi sempre en allò que ens calia observar o fer. Gràcies a tots.