6.1 Activitat 1: L'explicació del conte. Resultats i valoracions

Doncs bé finalment he realitzat la primera de les activitats de la meva petita unitat didàctica. Aquesta consistia a explicar un conte, i com ja vaig posar en missatge anterior es tracta del conte de En Teo va a l'escola. Més que explicar-lo, era més aviat mostrar-lo i comentar què anàvem veient a les imatges, ja que el conte no es donava a massa a ser explicat a partir d'un fil conductor.



Vam seure tots en rotllana i jo al mig, i els anava mostrant els dibuixos i explicant què hi passava. Llavors feia preguntes als nens sobre allò que veien i que ho relacionessin amb el que feien ells. Per exemple a la primera imatge, hi surt en Teo arribant a l'escola amb la seva família. Doncs bé, els vaig preguntar si l'escola d'en Teo era gran, quina els agradava més, si la d'en Teo o la nostra, o amb qui venen ells acompanyats a l'escola.



Així successivament fins el final. En algunes imatges, aprofitava per mostrar pautes de conducta correctes, com per exemple quan surt que al Teo el renyen per portar-se malament.

Estic satisfet amb reserves. Estic content perquè la cosa ha anat més o menys com jo m’esperava, ja que els nens han participat bastant explicant coses, sobretot al principi, quan estaven més atents. A mesura que anàvem avançant, n’hi ha hagut que s’han anat perdent pel camí.

D’altra banda, han participat els nens que jo m’esperava que més parlarien, però hi ha hagut el problema que estaven tots agrupats en la mateixa zona, de manera que jo, inconscientment, focalitzava l’atenció cap a ells.

Pel que fa als meus defectes, hi ha un que me l’ha comentat l’Ester, i és que en un principi sí que ensenyava el dibuix del conte perquè el veiessin, però quan em dirigia a ells o ells em parlaven, sense voler no l’ensenyava, i llavors ells perdien la seva referència i s’aixecaven per veure el dibuix, cosa que feia que constantment hagués d’estar dient a alguns nens que seiessin.

Un altre defecte que m’he vist és que potser no he deixat expressar-se als nens, o més ben dit, no els deixava massa temps per rumiar, ja que tenia por que no diguessin res, i els incitava a dir quelcom, o al final ho deia jo mateix.

Finalment els objectius que jo pretenia assolir, s'han aconseguit en la majoria dels casos, sobretot els procediments de l'àrea de la descoberta d'un mateix i les actituds de l'àrea d'intercomunicació i llenguatge.

*La imatge

Sau per sempre

*La cita
És un error cabdal teoritzar abans de tenir dades. Insensiblement un comença a deformar els fets per a encaixar-los en les teories, en lloc d'encaixar les teories en els fets.